BLOCK OR FLY

GENT INCREIBLE + VIES IMPRESIONANTS = RODELLAR!!

2011-09-16T02:27:00.000-07:00

I tornem a la rutina!!
HE estat uns quants mesos desapareguda del món blogger, però se'm van juntar una luxació a la espatlla que em va tenir apartada de les parets durant més d'un mes, amb una gran oportunitat: pasar tot l'estiu a Rodellar treballant i evidentment, escalant!!!

JA havia enviat uns quants currículums per treballar aquest estiu a zones d'escalada i el donava per perdut, quan a finals de setembre em van trucar per començar JA!! i no m'ho vaig pensar dues vegades, vaig pasar per Vertic per equipar-me de tot el necessari i... cap a Rodellar!!!

Podria parlar d'encadenes, vies... i també ho faré, però si m'he de quedar amb una sola cosa d'aquest estiu, sens dubte serà amb la gent tan meravellosa amb la que he pogut compartir aquests mesos. Moltes gracies!!! US trobo a faltar!!

I es que si una cosa ens enganxa de l'escalada tant com la fluidesa del moviment, la grandiositat de la paret o la bellesa del paisatge, és la gent amb qui compartim tot aixó. I us asseguro que hem pasat moments bons, dolents, tristos, per morir-se de la risa (festes de disfresses, flamenques, sopars...) que fan que cada vegada t'enganxis més a aquesta manera de viure, perques escalar és més que un esport, és una filosofia de vida, una manera d'entendre les coses, que tots als que de veritat ens apassiona, compartim.

En quant a la escalada a Rodellar... impresionant!! No hi han paraules, vies de més de 30 metres, amb uns desploms acollonants, xurreres que perds de vista en la paret, moviments de tot tipus en cadascuna de les vies, pasos dinàmics amb caigudes sempre al buit... em quedo sense paraules i me salten les llagrimes... snif! vull tornaaaar!!!

I en quant a encadenes i vies no em puc queixar pas... quan vaig escalar els prmers dies a dures penes encadenava 7a, els cantos em donava la sensació de que estaven a km de distància, ja podien ser el gran que vulguessis, que a veure qui l'enxampava!! Però poc a poc em vaig anar fent amb aquest tipus d'escalada i és que realment és molt agraïda, les preses són grans i et deixen reposar sovint, els moviments són d'alló més variats i quan saques rara és la vegada que toques parets. evidentment, les regletes són pràcticament inexistents!! I poc a poc, cada vegada se'm feia més fàcil encadenar les vies... i cada vegada em sentia mçes còmoda amb graus més alts... i axí poc a poc vaig començar a encadenar 7b+ en dos pegues, al flash... i em vaig ensigalar amb 7c i 7c+. Aquests dies aixecant-me d'hora per poder fer ni que sigui tres pegues per entrar a treballar a les 12, les patejades després de currar... donaven el seu fruit i m'he vingut amb una bona collita.: dotze 7b+, dos 7c i un 7c+ (MAde in MAscun, en només 4 pegues :D)

VIes destcades, totes!!! Pim Pam Pluf a la Psicineta pel pati, MAria ponte el arnés pels moviments tan macos, la Pins sans rire per les xurreres tan agraïdes, el Sici al Meandro, Sayonara Baby a les Surgencies!!!
De tots els gustos, igualment, després d'aquest intensiu de Rodellar, si voleu informació, només m'heu d'enviar un mail i si puc us orientaré!!!

Ara tornada a la realitat, la feina, els estudis, les regletes de ca la Montse, l'estrés de la urbe... però l'any que ve, de ben segur que repetirem!!

I CONTINUEM AMB LES COMPES: CAMPIONAT DE CATALUNYA DE BLOC A LA SALLE

2011-06-11T15:20:00.000-07:00

Després de passar uns dies gaudint dels blocs més fanàtics, muntats pels més frikis... una altra compe!! Bueno, en realitat més que una competició eren dues, doncs simultàniament es celebrava una prova de la Copa Catlana de Bloc i el Campionat de Catalunya Universitari de bloc.
LA veritat és que anava força nerviosa, al campionat d'Hospitalet l'havia fet mooolt malament, principalment per una manca total d'estratègia, i ara volia provar de blocar amb una mica més de sny i menys d'ànima... que ja és habitual en mi voler fer-ho tot sense parar, depressa, a muerte sempre... i a vegades aixó no funciona, cal repartir-se les forces, descansar entre pegues per poder fer-los tot al 100% (increïble el que està sortint de la meva boca :O)
Però així ho vaig fer i va funcionar!!
Aquí us deixo els resultats del campionat i alguna foto!!

UNA ESCALADA DIFERENT A MONTSERRAT: EL PROHIBITIVO

2011-06-11T14:43:00.000-07:00

Fa temps que vull fer una entrada sobre aquest magnífic sector de Montserrat i és que des de que el vaig conèixer al poc de començar a escalar em vaig quedar enamorada (sí, sí, ho sé, tinc ja uns quants amants ;) )
Està a Montserrat, al costat del monestir de Santa Cecilia. El lloc ja és increible, ple de gespa per asseure, unes vistes increibles de Monistrol... ara a l'estiu l'ombra es va movent per tot el sector, donant opcions per escalar vies de tots els graus a qualsevol hora... les vies són estètiques, de forats principalment, tot i que també pots trobar d'altres més tècniques, fissures... i pels més bous, tenim unes quantes vies de 8è grau en una placa desplomada ben impresionant... qué més dir?? El compro!!! i si a més tenim en compte que tinc vies de 7è grau per cansar-me i a quina més maca... ja!!!

Aquí han caigut vies al segon pegue com: Kill bill, 7a+; El sostre del mon, 7b; Esglaons al cel, 7a+; altres han estat més rebotones com el meu primer 7b (i el d'uns quants, però no per aixó menys maca, jo no puc anar al Prohibitivo sense fer-li un pegue!!), el Crustó, 7b...

També tenim un 6c ben maco, Per a Penélope; uns quants 6b+ de placa tècnica montserratina on si no et falten els peus,et falten mans!! I no acabaria de dir les bones víes que he pogut probar allí... i que continuaré probant perqué encara tinc uns quants projectes que han de caure ja!!! (si les lesiones em deixen...)

Si no heu estat, us el recomano, sens dubte!! I després d'escalar... uns quintos i unes braves a Monistrol!! Que no tot és pujar parets!!

PD: que aquesta foto quedi entre nosaltres ;)

Campionat de Catalunya d'Escalada en Bloc 2011 (L'H)

2011-05-11T04:21:00.000-07:00

OPEN DE BLOC LA SALLE: 800 FANATICS+ 40 BLOCS PER PROVAR= FESTAAAA!!!

2011-05-09T08:17:00.000-07:00

Ja es veia venir que aquest open seria mooolt gran i les expectatives es van quedar curtes!!

Aquests dies 4 i 5 de maig ens vam arreplegar 800 bou/es per provar els 40 blocs que havien equipat els millors escaladors del moment, escusa perfecta per retrobar-nos amb amics que feia temps que no veiem, per liar-la una mica amb els habituals, per blocar al ritme de la musica que punxava RedBUll, per ballar capoira, provar l'slackline, testar els últims models de gats d FiveTen, Tenaya i Evolv, enfrontar-nos al Rotoblock de Gargola... com veieu no va haver prou amb dos dies. Jaume!!!! Volem 4 o 5 opens a l'any!!!
i com tot gran esdeveniment, un gran fotògraf per a que hi quedi costància: mercy CArlos!! (podeu veure més fotos al seu blog http://fotoescalador.blogspot.com/2011/05/una-de-bloque.html

jo vaig poder anar els dos dies per la tarda. El dimecres ja havia provat tots els blocs i me'ls haia tret exceptuant 5: com no, em fallaven els lances... però m'ho havia pasat de conya amb molts d'ells, especialment els que pasaven pels sostres. A més me vaig trobar amb gent que feia gairebé un any que no veia i que m'havien vist començar a escalar. Jejeje, vaja diferència!!

l dia següent vaig tornar disposada a reventar els blocs que em quedaven (sense comptar el del Pelón, "pedazo" de bloc bou!!!. hauré de reventar molts callos encara per poder fer algo així!!). Els de Gàrgola van caure més aviat ràpid, tot i que he de dir que gracies a l'ajuda dels companys de Gàrgola, que em van motivar amb una magnífica samarreta ;)

La resta però se'm van resistir, tot ia així no empuc queixar tenint en compte que escalant sóc l'antibloc!! I el més important sí que l'havia encadenat!!! Uns moments d'alló més divertits i fanàtics!!
Una altra vegada, felicitats Jaume per l'esforç que has dedicat a muntar aquest gran event, doncs tot i que et smebla que de vegades no és recompensat... tot arriba gran bou!!!

Ah!! i per als que us van semblar poc dos dies, per l'any vinent que sapigueu que la festa comença 2 dies abans amb el millor ambient per muntar-ho tot i que aquest dijous ens tornem a veure!!!

1a COMPE DE BLOC: HOSPITALET, CAMPIONAT DE CATALUNYA

2011-04-26T07:56:00.000-07:00

I la primera compe de bloc ja ha ariribat!!! Tot i que no tinc cap obligaicó de competir en bloc, he de reconèixer que aquestes són bastant més divertides que les de dificultat, especilament amb el nou sistema de competició.

´Per als que encara no sabeu com va us explico: el mètode de puntuació és igual per a totes les edats.
Es munten 5 blocs i surten tots els competidors a provar-los. Es disposa de 40 min per resoldre els diferents blocs, però pots fer-ho en l'ordre que vulguis,mirar la resta de competidors, donar els qpegues que consideris oportuns... és molt important laestratègia, i no fer com jo, que em va motivar el bloc més complicat i li vaig estar donant pegues fins que només em quedaven 15 minuts per provar els altres blocs i 0 de power... :S
La final és igual, pasen els 6 competidors amb més punts (segons tops i pegues) i s'enfronten a 4 o 5 blocs més.

La competició tot i que els resultats no van ser gens bons, va ser d'alló més divertida, un 10 pels equipadors que van mntar blocs d'alló més fanàtics, que tot i ser durs, et deixaven moure't i gaudir del dia. LA nostra integrant de l'equip de bloc, Núria Serra va aconseguir entrar en la final (felicitats boua) i el dia va acabar com no, ambunes birretes al bar i unes braves ben guanyades!!!
Aquí us deixo els resultats finals del campionat i alguna foto més
ABSOLUTA FEMENÍ: 1ª Helena Alemán, 2a MArieta Cartó i 3ªShyrleis Noriega
ABSOLTA MASCULÍ: 1r CArlos CAtari, 2n Eduard Clotet i 3r Àlex Granados
VETERANS MASCULÍ: 1r Toti Valés, 2n Xavi Andreu Casas i 3r Santi MArtínez

Enveja?? Doncs no perdeu la oportunitat de provar-ho en el proper Open Bloc la Salle, amb els millors equipadors, música per REdBull i unmunt de blocs per provar durant dos dies sencers!!!
Més informació al següent link:
http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/7-open-bloc-bous-de-la-salle_28.html

Aquói us deixo un enllaç sobre la competició i explicant que és la competició en escalada :)

http://www.youtube.com/watch?v=TkImELOlTmE&feature=player_embedded

COVA DE L'ARCADA, LA COVA QUE NO ÉS COVA ;)

2011-04-19T13:06:00.000-07:00

Aquests dies hem anat a la cova de l'Arcada, un clàssic de Montserrat que ja havia visitat mesos enrere però que encara no hava vist la paret clàssica.
Aquí teniu les ressenyes:

I comencem amb el lío!! Érem la Patri, Nora, Óscar i jo, però com és habitual, una vegada allà ens vam trobar amb Flor i altres comanys de trepes amb els que anar intercanviant vies.
Per escalfar muntem dos 6b+ molt tècnics i amb els seguros una mica alegres: "plus de perillositat" i "Brut natura". L'escalfament pels braços no serveix gaire, però baixem amb el cor com si acabem de córrer ua marató!!

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

I ara sí que marxem a la paret principal. Vull acabar d'escalfar i muntem per mi una de les millors vies que he provat mai: "Hasta aquí podemos llegar", un 6c amb un pas una mica complicat a la segona xapa i la resta un festival de canto!! Surt a vista. Els compays es queden fotent-li pegues i també els hi agrada molt
Tothom diu que he de provar "Eh, Petrel", el 7aa més famós del sector i ja el pot se perque he de fer cua com si estigués al super... Aquest no surt a vista i al segon pegue tampoc, em tumba de pila doncs en realitat pasos comlicats, complicats no té cap.

Eh, petrel (by Nora Grosse)

No em vull caficar gaire i la llum ja marxa així que decidexo acabar el dia fent un top a un "fàstic social", un 7a+ que esven provant al costat. En top surt a vista, erò hauré de patir molt el final de la via en que fa un canvi de presa més aviat bona pero amb pasos llargs a presa petita en pasos tècnics. Vaja apretada!!!
Tots marxem contents d'haver decobert un nou lloc al que segur tornarem (bueno Óscar que odia les vies llargues no ho té tan clar ;))

COMENCEN LES COMPES:ESCALADA DE DIFICULTAT, TORTOSA

2011-04-13T13:18:00.000-07:00

El passat cap de setmana em vaig entrenar en matèria de competicions: vaig tenir la meva primera competició oficial de copa catalana en escalada de dificultat.
Aquesta es va celebrar al nou rocòdrom de Tortosa, inagurat feia res. Aixñi qu ens vam arreplegar uns quants en un cotxe i amb molta il·lusió, pe`ro molts nervis també, vam fer via en una viatge amb converses d'alló més frikis :b

El rocòdrom era espectacular, amb grans desploms i un sostre que em va ben espantar... era el pitjor per tenir una lesió a l'esquenam però l'objectiu principal no era guanyar sinó disfrutar, i d'aixó es van encarregar els companys que allà ens vam trobar i l'organització!!!
Tot va anar rodat, pel matí havien estat les classificatòries i finals dels nens i per la tarda ens va tocar competir als sub-15, sub-18, absolutsi veterans.
Les vies classificatòries van graduar 7c+ pels nois absoluts i 7b per les noies absolutes, nois sub-18 i veterans.
Jo vaig arribar al sostre i en un pas dinàmic vaig caure, però encara havia de fer la final!!
Si ja les vies classificatòries van ser dures, com era d'esperar la final més: 8a+/8b pels nois i 7c+ per les noies (van fer servir la mateixa via classificatòria d'homes absolut)
La final la va guanyar MArieta Cartó, la segona classificada va ser Mariona Burgada (olé, els seus collons, que tot i ser sub-18 es va estimar més competir amb nosaltres!!) i la tercera jo, que no el vaig fer gens bé, en liar-me en l sortida del sostre, on em vaig pasar moltíssima estona mirant de llegir la via però sense sortir-me... per la propera millor segur, cal una mica més de rodatge...
En nois va guanyar Pol Palau, que va fer una excel·lent final, el segon classificat

COMPTE ENRERE: JA TENIM AQUÍ EL OPEN DE LA SALLE!!

2011-04-04T13:14:00.000-07:00

Com ja va sent tradició cada any per aquestes dates, s'apropa l'open de la Salle, el major open de bloc d'Europa!! Seràn tres dies de tibar a muerte en els blocs muntats pels equipadors més fanàtics de l'escalada, entre ells el campió del món Ramón Juliàn, la campiona d'Espanya Helena Aleman, el campió d'Espanya Víctor Esteller, i altres mutants com Edu Marín, el Eplón, Marieta CArtó... increíbles escaladors, i millors persones encara.
A tot aixó sumem la millor música, regals, sorteigs, slackline... des de que surt el sol fins que es posa, don't stop!!! Us ho perdreu????
Per més informació aquí teniu el link de l'organitzador: el Gran Bou Jaume Oliveras
Us esperem!!!!

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/

EL FUTBOLÍN: LA PETITA SANTA LINYA

2011-03-30T08:17:00.000-07:00

A l'endemà, ecnara cansades del dia anterior, amb un sol de justícia, però amb moltes ganes de conèixer un sector nou, the girl's team es posa en marxa. Havíem sentit de tot sobre el lloc, però a nosaltres ens va encantar ja només amb el primer cop d'ull. Roca taronja amb formes d'alló més estranyes, pasos amb molt de canto i llargs amb arribades a Rmés tècniques i nyaperes, sobreroca grissa. Mans a la obra!!!

Volem provar-ho tot, encadenar-ho tot i al final el dia no es dona tan malament. Aquí en teniu un petit resum del que vam rovar aquests dos dies:
     · 6b+ "El regurgitador"- molt maco, per introduir-nos en el sector. Pasos llargs a bloc, amb molt canto
     · 7a+ "Spanglish"- per mi serà la via del viatge. Moviments variats amb pasos llargs i un xapatge de la R de nyapes.
     · 7a "Porchet Arrsotat"- em sembla més complicat que l'anterior, amb uina entrada més de canto i remades però amb algun pas més tècnic i una arribada a R en roca grissa d'alló més complicada i amb un aleje... :S
     · 6a+ "punt de trobada", surt també a vista.
     · 6b+ "me vo a venir", molt maco també, però més finet que els altres
     · 6b+ "la bordeta free", seguint la línea de la via del costat (Porchet arrostat), em sembla força més complicat que els altres 6bs del sector, molt més tècnic i també amb una placa infernal a dalt!! NEcesitaré dos pegues per encadenar-lo

I finalment marxem de Sta Linya amb els deures fets, només una via pendent d'encadenar i l'equip femení força content!! NErc Yoli, tocayam, per aquests dos dies :)

I PER FI CONEC LA GRAN COVA: STA LINYA

2011-03-21T08:58:00.000-07:00

Continuem amb el nostre viatge rera una pausa més llarga del que m'agradaria... però la uni, entrenos i altres obligacions no perdonen...

M'havia quedat en les increíbles plaques tècniques de la Pauta... doncs ara per trenacar totalment decidim marxar a Sta Linya!!! jo tenia unes ganes enormes, tothom al plafó em parlava meravelles, però també sabia que el grau era ajustat i no hi havia res fàcil... tot i així, valia la pena conèixe'l i és que segons ens apropàvem més nerviosa em posava, Cèsar i el Tete no paravem de dir-e com impresionava veure't sota aquell gran desplom... i no es vn equivocar... quan vaig veure la cova, increíblement alta i deplomada, no sabia si posar-me l'arnés i els gats i començar a provar coses a muerte (provar perque encadenar estava clar que res de res...) o treure la crema solar i posar-me a veure com escalaven els bous, de tan petita que em sentia...

Per als que no heu estat mai, aquí us deixo les ressenyes:

Si el dia ja pintava interessant, es torna més encara quan ens trobem a tota la colla del rocòdrom allà: Edu, poti, Abraham, David... uoooo!!! no sé si escalaré gaire, però podré gaudir de tot un espectacle!!

Així que prou de pensar i ens posem mans a la obra amb l'únic 7a que hi ha, " Cargols a la carrera", una via que com ja ens havien dit, no valia gens la pena... un via mooolt fàcil amb un dinàmic durísim per xapar R.

Un cop havent escalfat comencem a apretar de veritat. CAdascú es busca un projecte on deixar-se els bíceps. El meu serà un 7b+ molt recomanat i que havia vist fer i m'havia quedat prendada: "boludo". Com totes les vies de la Gran Cova, es tracta de pasos molt llargs de xurrera a xurrera (tufa a tufa, com diria la Marieta). El primer pegue de primera és una desastre i després de caure-li varies vegades a Cèsar al cap, provant un pas a la segona xapa, decideix que millor me la monta i li faig tops. Al final del dia li hauré fet 5 pegues en top, arribant a tots a la R, però sense encadenar-la... a la pròxima visitaa cau!!! I en Cèsar que porti casco per si de cas ;b

Ell provarà un 8b , "La ruta del Sol", una via llarguísima, de resistència amb un parell de pasos complicats a la part de dalt. Avui se li resisteix, però en canvi, encadena sense cap problema "Irak Attack", un 8a+ molt solicitat durant tot el dia

El dia acaba sense cap encadene més que el dels quintos del bar, però amb molt bon gust de boca, l'esquena destrossada d'apretar i les cames plenes de picades de mosquits (compte si penseu anar!!)

Per la nit dormim al camp de fútbol davant el sector del "Futbolín".Demà les dones ens quedarem aquí i deixarem que els bous tornin a la cova a veure si liquiden els projectes!!!

ICERTIC 2011

2011-02-21T07:13:00.000-08:00

Aquest cap de setmana vam aprofitar que Vertic organitzava una concentració de gel per ajuntar-nos la colla que entrenem plegats al plafó i anar a provar noves experiències, blocar a Cavallers i liar-la una miqueta ;)

Vam quedar divendres d’hora Jaume, Lluís, Núria i jo, i vam marxar amb la nena mimada del Jaume, la seva Kangoo. Rere una paradeta social, a les dues estàvem ja a Cavallers amb la motivació pels núvols i ganes de trencar-lo tot. I així ho vam fer!!! Vam començar pel sector de Bora el riu, on Jaume tenia pendents uns quants setens i amb la col·laboració del bou d’en Lluís se’ls van treure tots sense gaire esforç!!! Mentre, Núria i jo ens barallàvem amb esperons preciosos i els blocs anaven caient també.

No va ser fins que es va marxar la llum que vam plegar, amb la pell ben rebentada però moooolt contents i és que blocar aquí es ben agraït: el granit és excel·lent, tens blocs de tots els graus i tipus per tothom, el paisatge és idíl·lic i la temperatura va acompanyar molt, doncs no feia un fred excessiu, però sí el suficient com per a que et quedessis als cantos com si tinguessis “belcro”. Per desgracia, segons va caient la llum, notes com la humitat puja i els cantos es fan cada vegada més difícils d’enganxar… però aleshores ja no et queda power per fer res més tampoc!!!

De tornada, un sopar excel·lent amb la colla, recollir dorsals i a dormir al refugi ben nerviosos pel dia següent i impacients per entrar en contacte per primera vegada amb els piolets i els grampons

Dissabte estàvem desperts ben d’hora (bé, no tant, tenint en compte que els fanàtics del gel a les set del matí ja estaven picant cascades!!)

Un esmorzar impressionant que entrava amb la inscripció, un camí ben maco, una patejada relliscant per gel i per fi… la zona equipada per picar!!! LA primera vegada que veus aquestes formacions impressionen, però veníem disposats a provar coses noves i sense perdre ni un minut ens ensigalem amb el dry tooling, que a les vies li donaven el sol i podíem estar fins i tot amb màniga curta!!

Les vies de dry estaven preparades amb alguns cantos picats per ficar els piolets i fins i tot estaven marcats els cantos amb colors. Era tot ideal per iniciar-te: temperatures agradables, companyia immillorable, teachers súper enrotllats i colla amb moltes ganes. Les hores passen volant i quan diuen de tancar a les tres ja he provat totes les vies que estaven equipades i fins i tot havia repetit unes quantes!!!

Vertic organitza la nit de dissabte un sopar amb un munt de carn, sopa casera i pa de pagès amb tomàquet. Ah!! I evidentment, que no falti el vinet i unes copetes!!!

A més, s’aprofita per fer un sorteig de material amb un speaker d’allò més animat: en Kiko comença a repartir mogollón de regals amb molt d’humor. A més com per no animar-se amb els regals: botes gramponables, samarretes tèrmiques, jaquetes, guants tècnics, grampons…

A la una la gent comença a marxar, però la festa continua i algú no s’anirà a dormir fins les quatre de la matinada!! Que no pari la festa!!!

AL matí següent és la competició i Jaume per variar ens enganya a Núria, Cristina, Ana i a mi per participar (s’ha de dir que no cal gaire per liar-nos!). De nois participen Edu Marín, Gerard Rull, Marco Jubes i Lluís Saló. Hem de fer dues vies tots els participants, els nois de primers i nosaltres en top-rope. Mentre, la resta de gent pot continuar provant vies de dry tooling o de cascades. Don’t stop!!!

El pòdium queda de la següent manera: en nois primer Edu, segons Gerard i tercer Marcos. En noies guanya Ana, jo sóc segona i terceres empatades Núria i Cristina. Però això és lo que menys importa, el que de veritat ens queda són els dies tan fanàtics que hem passat, el be que ens han tractat, haver descobert un lloc nou per blocar al que segur que tornarem i haver conegut gent magnífica amb la que hem passat moments molt divertits.

Ah!! I moltes gracies per les fotos als nostres fotògrafs particulars Núria Serra i Jaume Oliveras!! Thanks bous!!

I CONTINUA EL VIATGE: LA PAUTA

2011-02-15T02:09:00.000-08:00

Després d'uns dies tibant de forats, vam decidir buscar un tipus d'escalada diferent i conèixer una nova zona d'escalada de la que ens havien parlat molt bé i que va guanyant addictes poc a poc. I vam encertar de ple!!!
L'escola es troba enmig de les típiques praderes lleidatanes, amb molta boira, vegetació baixa, roca per avorrir, pobles abandonats... només l'aproximació ja val molt la pena, i és que nosaltres anàvem ben bocabadats.

Ara, bocabadats de veritat ens vam quedar en veure les impressionants parets aparentment llises que ens trobem al sector. Si et fixes vas veient petites rugositats a la paret, però per a mi que mai havia escalat en una placa tan tècnica, em va deixar ben acovardida. Però com diem: MAI POR!!
Així que ens ensigalem amb un 6b+ per anar agafant confiança a quest tipus d'escalada que t'obliga a ballar per la roca i agafar aire abans de decidir-te a xapar, no sigui que respiris massa fons i et desequilibris i caiguis :S. Però és justament aquesta tranquil·litat la que em captiva. Ens estem enamorant de la pauta!!
És tard i el Sol baixa ràpidament i amb ell les temperatures, de manera que decidim "tibar" de veritat amb un 7c+, "Divagant al Sol". Sé que està molt per sobre del meu grau, però Cèsar me la recomana i sé que deu ser per alguna cosa. Increibles!!! En el pas clau et recolzes amb el dit gros esquerra en una taca a la paret, mentres q amb l’índex fas equilibri en una escletxa sobre el cap per equilibrar els peus!!! Et trobes amb un sostrillo amb un pas moooolt llarg de dues nyapes (per dir-li d'alguna manera). Via fanàtica al 100%. Li donem un parell de pegues i hem de marxar... ara, tornarem segur!!!
Per la nit marxem a Santa Linya. Canvi radical, de les plaques infernals de La Pauta als moviments abruptes entre xurreres, sostres i cantos desplomats de la cova. Don't stop!!!

PRIMERA PARADA: MARGALEF, RACÓ DE LES ESPADELLES

2011-02-10T13:44:00.000-08:00

Com dirien en el metro: propera parada, Espadelles, MArgalef!!

No donaré gaires explicacions sobre espadelles, en primer lloc perquè com és un dels llocs de moda actualment tothom el coneix i en segon lloc perquè ja he fet una altra entrada explicant-lo!!

EL que sí que fáré serà penjar les ressenyes del costat esquerre que encara no l'havia visitat i per tant no les tenia posades...

L'escalada aquí no té més misteri que forats i remades, algunes una mica més tècniques, altres més físiques, però més aviat semblant i amb un canto cada vegada més petit segons puja el grau. Grau, que a més no està gens collat (suposo que és un dels motius pel que ens agrada tant en general!!)

Les temperatures són ideals, caloreta i una mica de vent que fan que la roca no estigui excessivament calenta i nosaltres no ens rostim!! Tot i que no és per donar enveja però he vingut ben moreneta, jejej

Les vies que provem són:

· 6a+ sense nom, del començament del sector. Em sembla molt divertit, bastant físic i fàcil de llegir a vista

· 6c+ sense nom, del costat mateix. Del mateix tipus d'escalada, però amb un pas una mica més de bloc. Mooooolt divertit!!

· 7c+ el Sistema. Li havia vist provar feia unes setmanes a Hans i Borja i me va encantar,així que vaig aprofitar la oportunitat d'anar amb un bou que me'l podia muntar sense problemes i fer-li un top!! En poques paraules IM-PRESSIONANT!!! Són aquestes vies que et motiven per continuar escalant, entrenant i voler posar-se fort per poder pujar per llocs així. La primera part em sembla duríssima, no puc fer gaire més que el cuc. I, eh!!! molt respecte,perquè no l'havia fet mai i ara ja sóc una experta, que no pujaré vuitens, però amb el cuc et faig 9c si cal!!! LA part d'adalt, va jugant amb unes xurreres enormes i la puc fer sense cap caiguda fins el darrer pas!! Queda mooooolt, fins que pugui encadenar això, però amb ganes tot arriba!!!

El primer dia acaba aquí, en quant a escalada, però la nit em depara una sorpresa: un cel ple d'estels en el que podem distingir perfectament l'aurora Boreal, l'Ossa major i Menor... en aquests moments no es pot demanar res més... em quedaria amb aquesta imatge. Mercy Cèsar pel regal!!

Però el següent dia tornem més motivats encara si cal i amb més temps per fotre pegues a les vies fins que no puguem més!!! I així el fem!!!

Provem:

· 6b+, punto de gravedad zero. Via típica del sector.

· 6c+, repòs actiu. Quina poooooorrr!!! M'atabalo a muerte a un pas lateral. Aix!! Quina cagada!! A mi no m'agrada especialment, però com totes les vies, té la seva gràcia. És potser una de les vies més tècniques que he fet en aquest sector...

· 7b, amb pal no dona pal. Mirem una vegada més de treure el pas de l'entrada,juntament amb dos noies que hi han al sector. Massa dur, al final fem una de les muntanyetes ja tan característiques d'Espadelles i apa!!! cap el canto bo i comencem la via. A mi m'agrada molt, no té cap pas especialment complicat, però cal molta resistència i al final sempre em poot... sí, sí... Ja veig al Jaume, és clar... com no acabes els entrenos de pila... ;b Tornarem a per ella!!!!

· 8a+, braguetasso. Com li he agafat el gust a fer el cuc, aprofito que Cèsar la té muntada i li foto un top. Ja!!! Remada inhumana d'un monodit només començar la via!!! L'acabo arrossegant-me, però la deixarem pels mutants...

Avui sí que marxem, hem estat uns dies tibant de forats, bidits, monodits... ara toca buscar una escalada més tècnica que ens permeti també recuperar-nos de la sobrecàrrega d'esquena, dits... i aprendre coses noves. Però sobretot, conèixer i aprendre!!! Següent parada: les plaques de la Pauta

VACANCES FRIKIS PER TERRES CATALANES

2011-02-10T05:23:00.000-08:00

Aquests dies he tingut la immensa sort de poder fer un viatge d’allò més friki amb una companyia immillorable
Rera molt pensar on podíem marxar i fer molts canvis de plans, al final vam decidir que la millor opció si volíem escalar tots els dies a muerte era quedar-nos per terres catalanes, i és que Catalunya és el paradís de l'escalada, per què anar més lluny?
Així que el dia 31 vam marxar sabent que tiràvem cap a Margalef i que teníem moooltes ganes de tibar, però res més. La resta sobre la marxa.
Poc a poc aniré explicant els diferents llocs on vam estar, però abans volia explicar el que més m'ha quedat d'aquests dies i és que han estat una gran experiència no només pels llocs tan variats i macos que hem visitat, sinó per tot el que he aprés i que crec que molts de nosaltres hauríem de tenir també més en compte si volem gaudir del món de l'escalada.
Quan pensem en què ens motiva d'aquest esport la majoria direm que l'ambient, la gent, la muntanya, la roca... però no ens enganyem, la majoria el primer que tenim al cap quan escalem és que volem pujar de grau, que volem fer setens, vuitens.... per això anem als llocs on sabem que se'ns dona bé, que no passem tanta por, que el grau està més regalat... jo sóc la primera...
Aquets dies he tingut la sort d'anar amb una persona que viu tot així d'una manera molt diferent i són molts els cops que he hagut de baixar el cap i donar-li la raó (i mira que em costa ;b)
Pensem que ens motiva més: fer una via que li donen un x però que sabem que és el tipus d'escalada que acostumem a fer o fer molt menys grau en un altre tipus de via`? quina serà més dura, la primera o la segona? diríem que la primera perquè té un número més alt, però només per`què algú li ha donat aquest número, en realitat, segurament ens hagi costat molt més fer la segona... aleshores, perquè ens sentim millor si encadenem la primera que té un grau més alt a les ressenyes que si encadenem la segona?
Partint d'aquest concepte, aquests dies hem anat provant tot tipus d'escalada, de roques, de tipus d'escalada... amb l'únic objectiu de gaudir de la roca, la muntanya, l'entorn, el moviment i... com no... els companys!!!
Ara sí que començo les cròniques frikis per Catalunya!!!

CALDERS: PARADÍS DEL CANTO I LA POLS

2011-01-30T13:50:00.000-08:00

Aquests dies em van proposar anar a conèixer Calders, una escola molt a prop de Manresa i de la que havia sentit tot tipus de comentaris: gent que era fanàtica del lloc i altra a la que no li agradava gens. Jo crec que no hi han vies dolentes o lletges, la que per a un és molt bona, a altre li sembla horrible. Segurament aquesta diferència ve donada perquè acostumem a dir que ens agrada o que és bo, allò que ens resulta més còmode perquè se'ns dona bé. En canvi, si passem por, ens costa fer els passos, ens sentim insegurs... ens resulta més fàcil dir que la via és dolenta. I es que els escaladors som uns experts amb les excuses!!
No caure en aquest error, però reconec que aquest tipus d'escalada se'm dona fataaaaaallll!!!!
Les vies són curtes i més que desplomades, hem de parlar de sostres, especialment quan més puja el grau. Passos llargs en una roca que sembla que s’hagi de descompondre (i de vegades ho fa...), peus precaris i remades, remades, remades... :S
Ara, si vas sovint et pots posar inhumana, és un lloc perfecte per entrenar, agafar força, resistència i tècnica de peus (perquè sense peus ja et dic que ni et mous, a no ser que com algun bou que altre siguis capaç de fer les vies a campus...)
Aquí teniu les millors ressenyes que he pogut trobar, cosa que no ha estat fàcil...

El primer dia vaig començar escalfant en un 6b+, amb cantos gegants, però passos tècnics de fissura i díedre. No es tractava d’una via complicada, però el tacte de la roca no donava pas gaire confiança, els passos eren llargs i de col·locació… agh!! La vaig encadenar per orgull, doncs us asseguro que unes quantes vegades m’hauria penjat…

Sense perdre la motivació, ens dirigim directes a provar un 7a, amb una entrada molt dura, un pas de dinàmic a un romo i una mica més a dalt, un bidit lateral bastant complicat. Uf! Desastre, el dit em fa mal en les regletes i el plans i em sento que em tallaria els peus perquè em fan més nosa que servei… en aquest moment el tinc clar: a muerte amb Calders!!! Se’m dona fatal i aixó vol dir que s’ha de maxacar. Penso que si ens agrada gaudir de l’escalada, de la paret, dels moviments… no podem limitar-nos a escalar sempre el mateix tipus de via per molt que ens sigui el més còmode. És semblant al que comentava al link anterior amb els entrenos. Així que motivació amunt i continuem escalant!!

Provo el 7a + de la dreta de l’anterior, és potser una mica més tècnic i no ten físic. Tampoc surt… però ja tinc clar que l’objectiu per ara no ha de ser fer grau sinó metres d’aquest tipus de via fins que em pugui sentir còmoda…

Així que deixo que el company es baralli amb el seu 8b (que el bou encadena finalment i…quin viote!!!se’t cau la baba veient com es mouen per aquells sostres!!) i jo em dedico a fer-lo amb els 6b i 6as

Marxem, quan ja es va la llum, ell amb millor gust de boca que jo… però decidida a tornar un cop per setmana. A entrenar!!!

I sí, a la setmana següent torno, aquesta vegada amb Pablo. Amb uns objectius més clars pel dia, començo a rentar el sector de 6as i 6bs, que no en quedi cap!!! I un pegue a un 7è per acabar de fondre’m!! Objectiu complert, la setmana següent tornarem i anirem pujant el grau!!

Pablo, mentre gaudeix com un nano amb els característics desploms, passos llargs de goril·leig, cantos inhumans… ja som dos els que tornarem ;)

TORRONS, RESSINA I LLIBRES...

2011-01-27T14:39:00.000-08:00

Aquest ha estat el primer hivern que de veritat he escalat a full time!!! :D

Vaig començar l’Octubre passat i el primer any no el vaig poder gaudir gaire degut al mal temps, la feina i la manca d’experiència… però aquest any ben al contrari, el temps ens ha permès escalar gairebé tots els caps de setmana i amb unes temperatures força agradables!!

EN faré un petit resum, doncs no és qüestió d’avorrir ningú…

Aquestes vacances només he fet dues coses: escalar i estudiar. Tot i que per ser justos, bastant més del primer que no pas del segon…

Encara que el clima ha estat magnífic (vam poder estar escalant en màniga curta un 24 de desembre!!), els compromisos familiars i d’estudis han fet que no pogués sortir a roca tot el que m’hauria agradat, així que m’he hagut de tornar ressinaire i seguint els entrenaments del Fèlix, rebentar pell al plafó!! He mirat de sortir a roca els caps de setmana (més endavant us passo ressenyes i indicacions dels sector son he estat) i tres dies més fer resina. Però si una cosa he aprés amb aquestes setmanes de clausura, ha estat que no és més important entrenar més per fer més grau, sinó fer-lo amb qualitat. Si no treballem allò que de veritat ens fa mandra, ens costa o sabem que fem malament, l’únic que aconseguim és reforçar les nostres males costums, posar-nos forts físicament però no forts com a escaladors de manera integral, que és el que ens interessa realment i el que ens pot fer pujar de grau i sobretot gaudir més de les vies que fem.

Per exemple,jo de biditis en tiro prou pel grau que puc fer, en canvi sóc dolentíssima fent moviments dinàmics, agafant plans, pinces… (no continuaré amb la llista perquè puc omplir dos pàgines ;)), així que a les vies he mirat d’incloure aquests tipus de moviments.

Ara només quedava veure si els resultats es reflectien a la roca!!

FRED, ENCADENES I LA MILLOR COMPANYIA

2011-01-24T13:26:00.000-08:00

Tornem al món bloggero (que no és bloquero) amb un cap de setmana increïble a Margalef.
No diré gaire sobre la ja ben coneguda Margalef, paradís de l'escalada esportiva, amb vies per tots els gustos: plaques, desploms, curtes, llargues... i de tots els graus: milers de vies des de 4t grau fins a 9ns!!
Després d'un Nadal amb poques sortides a roca però moltes hores de plafó, s'han canviat les tornes per moooolts dies de roca i poques de plafó, però els resultats comencen a veure's i els setens cauen i cauen! I on podem trobar uns quants de ben agraïts per gaudir de passos llargs, vies atlètiques, amb forats per bidits i tridits com a mi m'agraden? Al racó de les Espadelles.

Però és que el més important no són els encadenes, tot i que no ens enganyem, és una gran motivació veure que el deixar-nos la pell (literal i metafòricament) en el plafó fent pila i pila i pila...
El que realment m'està captivant cada vegada més i fent que l'escalada es torni gairebé una addicció, són tres coses de les que he pogut gaudir aquests dies:
1) una colla de gent increïble que et fa riure, oblidar qualsevol problema que et rondi el cap, que et motivi a muerteeee i que faci que tinguis un somriure tota l'estona a la cara. Mercy bous i boues!!!! Sou els millors!!
2) la sensació de veure que et superes, de fer vies que abans et emblaven duríssimes i de les que ara pots gaudir amb els diferents moviments que les vies de Margalef et regala. I es que una cosa he aprés aquests dies i és que potser que fa un mes no tingués cap setè i ara em comencin a sortir, però això realment no t'omple, una vegada el tens ja no és prou, ara vols fer 7b i després 7c i el que fa 8c vol fer 9a.... així som les persones. En canvi, si aconsegueixes gaudir del que fas, no importa el número, no és més maca una via per ser més dura... Així que bous... a gaudir del que fem!!! És una sort haver conegut aquest esport i més que esport, aquesta manera de viure.

3) un entorn insuperable, com el de Margalef, que aquests dies ens ha regalat amb temperatures sota zero tot el dia, però també amb un cel blau, una llum hivernal preciosa i la tranquil·litat de la seva roca

Però prou de filosofar, vaig a fer cinc cèntims del que hem provat aquests dies.

Cosa molt rara en mi, he passat els tres dies al Racó de les Espadelles, un sector amb parets impressionants de forats i diferents graus de desplom segons la dificultat de la via, però en general, totes elles força atlètiques, amb passos llargs i de continuïtat.

Divendres vam arribar ja cap al migdia i no ens va donar temps de fer gaire cosa. Vam començar escalfant en un 6a+ “per començar”, nom ideal, però via molt tècnica i amb alguns passos a bloc, de manera que sens dubte, no era pas la millor per començar...

Aquí teniu les ressenyes de Ca la MAinadera

I amb el temps justos però moltíssima motivació, anem directes a provar el primer seté del dia: “Qué pasa neng?” , via estrella del sector en ser la que més ascensions presenta al 8a.nu. Realment és per alguna cosa, és una via que seguint la tònica de la resta del sector, té una entrada a bloc molt dura i a partir d’aquí un festival de canto, amb algun passet una mica més tècnic a la penúltima xapa abans de la Reunió.

Borja a "Què pasa neng?" 7a
Amb molt bon gust de boca, marxem a que en Cèsar provi “Telemaster”, un 8a...i cau a vista!!!!! Quin bou!!! I quin enveja. Però amb aixó no té prou, així que es va a provar "Batuka", un 8b, que no li costarà tampoc més de dos pegues!! Com diu ell, que tremolin les preses, perquè no té compassió!! sí, sí... i jo amb la mega motivació li demano de fer-li un top. No words!! Inhumà!! :O
Acabem el dia amb un bon sopar, vinet i -8ºC, però molt contents dels resultats
Dissabte ens ajuntem amb més colla, venen Nora, Àfrica, Àngels, Borja, Hans, Marco, Nick, Edu, Catx, Àlex, MAgda, Uri i Beth. Déu n’hi do quina colla!! Però millor encara ens ho pasem :D
Per si no havíem tingut prou amb el 6a+ de Ca la Mainadera el dia abans, tossuts, escalfem a la “Matabichos”, un 6b del costat, més agraït potser que el 6a+ però també molt tècnica. En aquestes vies escalfes de veritat!!

I decideixo que per patir en 6ns em vaig a fer 7ns, així que torno a fer “qué pasa neng?” . Pensava provar “Franja de ponent”, un altre 7a de just a la dreta molt recomanada també, però justament per això, havia una cua pitjor que la del súper! Així que marxo amb Edu en busca d’un altre 7a i decidim provar “Babysitter”, del sector de Ca la Mainadera. Em sembla bastant més fàcil que “Qué pasa neng?”, canto a dojo i només un pas que t’has de mirar més per superar el bombo a mitja via. Després, pilaaaaa!!!

I per acabar de destrossar-me me’n vaig a provar “amb pal no dona pal”, un 7b d’Espadelles amb un pas inhumà d’entrada que finalment he de saltar-me. La resta és dura i continuada, sense cap pas més massa complicat però que no et dona cap descans. La provaran també Àlex, Catx i al dia següent Laia, tots en haurem de saltar l’entrada!! Un pal no, una escala cal per poder començar la via.

Mentres, Uri i Cèsar s’ensigalen amb “Supernani”, un 7c+ preciós de veure, però realment complicat de fer, especialment a vista, amb peus una mica sobats i moviments variats de sostre, xurreres, diedre...

En canvi, Hans i Borja s’estimen més provar un 7c+ amb passos més clars i moviments més típics del sector: remades llargues i cantos clars: El sistema

Hans (esquerra) i Borja (dreta) a El Sistema, 7c+

El sol es va a les 6 (més tard que a la majoria de sectors) i la Temperatura baixa en picat. Aquesta nit toca braves i sopar de germanor al Tres Pins!! Aprofitem per saludar a la Maru i family, que a Margalef ja estem com a casa!!

Darrer dia... nooooo!!!!!!

Decidim dividir-nos per aprofitar el darrer dia per amirar d’encadenar els nostres projectes: Cèsar, Uri, Catx i family marxen a barallar-se amb els sostres del Laboratori i la resta tornem a Espadelles. Tenim deures que acabar!!!

Si diuen que Margalef és una escalada que a les dones ens agrada especialement, no puc més que donar la raó. Ens trobem a la mateixa paret tres cordades de boues provant setens, amb les seves respectives companyes de cordada. Girls Power!

Avui no penso “escalfar” a ca la Mainadera, només em queda un dia per provar i encadenar “Franja de Ponent” i escalfant no, però al següent pegue cau J

Ja tinc els deures fets i decideixo anar provant vies que m’havien recomanat i realment us les recomano, totes dues són precioses, moviments variats, canto a tot arreu, llargues... em paso tota la via cridant a Edu lo bé que m’ho estic passant i al final per acabar d’apurar les darreres hores de llum, les proven tota la colla. Un 10!! No podeu marxar del Racó de les Espadelles sense haver provat “Tastavins”, 6c i “Memòria històrica”, 6b+ *****

Ens trobem al Tres Pins a fer les merescudes Braves i es que un dia d’escalada no pot acabar sense encadenar uns quintos i unes braves al bar.

Impressionant cap de setmana, avui descans i demà pilaaaaa again!!! Tremoleu perquè el dimecres més!!!

2010-12-24T07:28:00.001-08:00

DILLUNS AL SOL :)

2010-12-21T09:10:00.000-08:00

Ahir vam tenir la sort de poder anar a tibar un dilluns :) i quin millor lloc que Ca la Montse
Al final ha estat un pack perfecte de bona companyia, mooolt sol (increïble estar escalant amb màniga curta al Nadal), roca immillorable, vies maques i dures... què més podem demanar?!
Però anem al tema. El sector escollit ha estat Can Jorba, en concret al Columpi i el totxo del Vesper.

Les vies són de roca excel·lent, tan bona que avui teníem la pell dels dits destrossats, com si haguéssim escalat en granit!! En general són vies mooolt llargues, amb entrades de bloc dures i cantos petits que no et deixen cap descans. Però les línies són maques, variades, amb trossos en una mateixa via de placa, desploms, díedres... sí, sí, Pablo very beautifule ;)

Aquí us adjunto les ressenyes:

La primera imatge és del Columpi, més a l'esquerra del sector.
Fem Ladysue, un 6a+ de placa amb passos de peus i mans petites, però que es fa bé. Tots tres ens l'emportem a vista (olé pel Mia!!! sí,sí,sí, no m'he equivocat, en Mia, bloquer per excel·lència es va venir a fer corda i a Montserrat. Aquí teniu una foto que ho demostra pels més escèptics)

Després ens recomanen una clàssica del sector: Zoe, un 6c preciós. per respecte a la gent que com Pablo no volen detalls sobre les vies, no donaré detalls, només dir que ens costa molt de treure-la a vista, necessitem dos pegues, però valen la pena. És una via que segueix la línea comentada abans.
Aquí la teniu!!

Els nois que hi havien al costat proven un 7a que per trencar amb lo dit és mot curt i explosiu: Callat Mamut. No els hi surt :( Ara, el proper dia q tornem el provem segur!!

Decidim avançar amb el Sol i marxem al totxo del vesper, el de la segona foto. Volem provar coses més dures tot i que el 6c d'abans a mi ja m'ha deixat ben baldada (i les agulletes d'avui el corrobora!)
En Pablo s'ensigala amb un 7a sense nom. I quan dic s'ensigala és que s'ensigala, però els detalls que els doni ell en persona, oi? Tenim però la sort de que l'equipador ens vingui a ensenyar com es fa i déu n'hi do com tiba!!!
Jo decideixo muntar el 6c+ de costat per treure les xapes del 7a. De nou em trobo am una roca d'una qualitat excel·lent, gens llimada, q per una banda és bo, però per altra la manca de canto emmagnesiat i les particularitats de la roc de Montserrat fan que sigui realment difícil de llegir. No l'encadeno, però val molt la pena haver-la fet. El Sol no me deixa fer-li un segon round, així que queden deures pendents i una excusa perfecta per tornar!!

HABEMUS BLOG!!

2010-12-19T07:06:00.000-08:00

Sí, finalment he pogut inaugurar el blog i tot i que m'encantaria poder començar-lo dient que he encadenat un 9a, no serà així. Primer perquè tinc el peu cardat i no puc tibar fort i segon, i sobretot, perquè no és el que busco amb aquest blog.
He decidit que començaré doncs explicant perquè he creat aquest blog i demanant-vos ajuda per aconseguir que aquest pugui ser un punt de referència quan necessitem trobar unes ressenyes, buscar una zona d'escalada amb unes característiques concretes, enterar-nos de les compes que es fan, dels resultats... en definitiva un blog que puguem fer entre tots!!
Fa un mes se'm va proposar fer un blog, imagineu-vos, a mi!!!! que fa poc més d'un any que escalo. Què podria dir jo? No encadeno vuitens, ni sóc mundialista, ni res per l'estil... així és com se'm va ocórrer que no parlaria dels encadenes ni les vies que he provat, sinó de tot el que l'escalada m'ha donat, dels llocs on vaig, de les característiques d'aquestes escoles... i de tot allò que els seguidors del blog em demanin, bé sigui informació d'escalada, material, rocòdroms... Faria un blog per tots els bou/es i amb tots els bous/es, independentment del grau que encadenin, només cal que gaudeixin del mateix que jo: l'escalada i la bona companyia!!!
Així que comenci el blog!!!!
Apa bous a tibaaaarrr i ens veiem a la roca!!!

Ah! i com diu el gran bou Jaume, feliç any Bou