PRIMERA PARADA: MARGALEF, RACÓ DE LES ESPADELLES

Com dirien en el metro: propera parada, Espadelles, MArgalef!!

No donaré gaires explicacions sobre espadelles, en primer lloc perquè com és un dels llocs de moda actualment tothom el coneix i en segon lloc perquè ja he fet una altra entrada explicant-lo!!

EL que sí que fáré serà penjar les ressenyes del costat esquerre que encara no l'havia visitat i per tant no les tenia posades...

L'escalada aquí no té més misteri que forats i remades, algunes una mica més tècniques, altres més físiques, però més aviat semblant i amb un canto cada vegada més petit segons puja el grau. Grau, que a més no està gens collat (suposo que és un dels motius pel que ens agrada tant en general!!)

Les temperatures són ideals, caloreta i una mica de vent que fan que la roca no estigui excessivament calenta i nosaltres no ens rostim!! Tot i que no és per donar enveja però he vingut ben moreneta, jejej

Les vies que provem són:

            · 6a+ sense nom, del començament del sector. Em sembla molt divertit, bastant físic i fàcil de llegir a vista

            · 6c+ sense nom, del costat mateix. Del mateix tipus d'escalada, però amb un pas una mica més de bloc. Mooooolt divertit!!

             · 7c+ el Sistema. Li havia vist provar feia unes setmanes a Hans i Borja i me va encantar,així que vaig aprofitar la oportunitat d'anar amb un bou que me'l podia muntar sense problemes i fer-li un top!! En poques paraules IM-PRESSIONANT!!! Són aquestes vies que et motiven per continuar escalant, entrenant i voler posar-se fort per poder pujar per llocs així. La primera part em sembla duríssima, no puc fer gaire més que el cuc. I, eh!!! molt respecte,perquè no l'havia fet mai i ara ja sóc una experta, que no pujaré vuitens, però amb el cuc et faig 9c si cal!!! LA part d'adalt, va jugant amb unes xurreres enormes i la puc fer sense cap caiguda fins el darrer pas!! Queda mooooolt, fins que pugui encadenar això, però amb ganes tot arriba!!!

El primer dia acaba aquí, en quant a escalada, però la nit em depara una sorpresa: un cel ple d'estels en el que podem distingir perfectament l'aurora Boreal, l'Ossa major i Menor... en aquests moments no es pot demanar res més... em quedaria amb aquesta imatge. Mercy Cèsar pel regal!!

Però el següent dia tornem més motivats encara si cal i amb més temps per fotre pegues a les vies fins que no puguem més!!! I així el fem!!!

 Provem:

            · 6b+, punto de gravedad zero. Via típica del sector.

            · 6c+, repòs actiu. Quina poooooorrr!!! M'atabalo a muerte a un pas lateral. Aix!! Quina cagada!! A mi no m'agrada especialment, però com totes les vies, té la seva gràcia. És potser una de les vies més tècniques que he fet en aquest sector...

            · 7b, amb pal no dona pal. Mirem una vegada més de treure el pas de l'entrada,juntament amb dos noies que hi han al sector. Massa dur, al final fem una de les muntanyetes ja tan característiques d'Espadelles i apa!!! cap el canto bo i comencem la via. A mi m'agrada molt, no té cap pas especialment complicat, però cal molta resistència i al final sempre em poot... sí, sí... Ja veig al Jaume, és clar... com no acabes els entrenos de pila... ;b Tornarem a per ella!!!!

            · 8a+, braguetasso. Com li he agafat el gust a fer el cuc, aprofito que Cèsar la té muntada i li foto un top. Ja!!! Remada inhumana d'un monodit només començar la via!!! L'acabo arrossegant-me, però la deixarem pels mutants...

Avui sí que marxem, hem estat uns dies tibant de forats, bidits, monodits... ara toca buscar una escalada més tècnica que ens permeti també recuperar-nos de la sobrecàrrega d'esquena, dits... i aprendre coses noves. Però sobretot, conèixer i aprendre!!! Següent parada: les plaques de la Pauta

FRED, ENCADENES I LA MILLOR COMPANYIA

Tornem al món bloggero (que no és bloquero) amb un cap de setmana increïble a Margalef.
No diré gaire sobre la ja ben coneguda Margalef, paradís de l'escalada esportiva, amb vies per tots els gustos: plaques, desploms, curtes, llargues... i de tots els graus: milers de vies des de 4t grau fins a 9ns!!
Després d'un Nadal amb poques sortides a roca però moltes hores de plafó, s'han canviat les tornes per moooolts dies de roca i poques de plafó, però els resultats comencen a veure's i els setens cauen i cauen! I on podem trobar uns quants de ben agraïts per gaudir de passos llargs, vies atlètiques, amb forats per bidits i tridits com a mi m'agraden? Al racó de les Espadelles.

Però és que el més important no són els encadenes, tot i que no ens enganyem, és una gran motivació veure que el deixar-nos la pell (literal i metafòricament) en el plafó fent pila i pila i pila...
El que realment m'està captivant cada vegada més i fent que l'escalada es torni gairebé una addicció, són tres coses de les que he pogut gaudir aquests dies:
1) una colla de gent increïble que et fa riure, oblidar qualsevol problema que et rondi el cap, que et motivi a muerteeee i que faci que tinguis un somriure tota l'estona a la cara. Mercy bous i boues!!!! Sou els millors!!
2) la sensació de veure que et superes, de fer vies que abans et emblaven duríssimes i de les que ara pots gaudir amb els diferents moviments que les vies de Margalef et regala. I es que una cosa he aprés aquests dies i és que potser que fa un mes no tingués cap setè i ara em comencin a sortir, però això realment no t'omple, una vegada el tens ja no és prou, ara vols fer 7b i després 7c i el que fa 8c vol fer 9a.... així som les persones. En canvi, si aconsegueixes gaudir del que fas, no importa el número, no és més maca una via per ser més dura... Així que bous... a gaudir del que fem!!! És una sort haver conegut aquest esport i més que esport, aquesta manera de viure.

3) un entorn insuperable, com el de Margalef, que aquests dies ens ha regalat amb temperatures sota zero tot el dia, però també amb un cel blau, una llum hivernal preciosa i la tranquil·litat de la seva roca

Però prou de filosofar, vaig a fer cinc cèntims del que hem provat aquests dies.

Cosa molt rara en mi, he passat els tres dies al Racó de les Espadelles, un sector amb parets impressionants de forats i diferents graus de desplom segons la dificultat de la via, però en general, totes elles força atlètiques, amb passos llargs i de continuïtat.

Divendres vam arribar ja cap al migdia i no ens va donar temps de fer gaire cosa. Vam començar escalfant en un 6a+  “per començar”, nom ideal, però via molt tècnica i amb alguns passos a bloc, de manera que sens dubte, no era pas la millor per començar...

Aquí teniu les ressenyes de Ca la MAinadera

I amb el temps justos però moltíssima motivació, anem directes a provar el primer seté del dia: “Qué pasa neng?” , via estrella del sector en ser la que més ascensions presenta al 8a.nu. Realment és per alguna cosa, és una via que seguint la tònica de la resta del sector, té una entrada a bloc molt dura i a partir d’aquí un festival de canto, amb algun passet una mica més tècnic a la penúltima xapa abans de la Reunió.

Borja a "Què pasa neng?" 7a
Amb molt bon gust de boca, marxem a que en Cèsar provi “Telemaster”, un 8a...i cau a vista!!!!! Quin bou!!! I quin enveja. Però amb aixó no té prou, així que es va a provar "Batuka", un 8b, que no li costarà tampoc més de dos pegues!! Com diu ell, que tremolin les preses, perquè no té compassió!! sí, sí... i jo amb la mega motivació li demano de fer-li un top. No words!! Inhumà!! :O
Acabem el dia amb un bon sopar, vinet i -8ºC, però molt contents dels resultats
Dissabte ens ajuntem amb més colla, venen Nora, Àfrica, Àngels, Borja, Hans, Marco, Nick, Edu, Catx, Àlex, MAgda, Uri i Beth. Déu n’hi do quina colla!! Però millor encara ens ho pasem :D
Per si no havíem tingut prou amb el 6a+ de Ca la Mainadera el dia abans, tossuts, escalfem a la “Matabichos”, un 6b del costat, més agraït potser que el 6a+ però també molt tècnica. En aquestes vies escalfes de veritat!!

I decideixo que per patir en 6ns em vaig a fer  7ns, així que torno a fer “qué pasa neng?” . Pensava provar  “Franja de ponent”, un altre 7a de just a la dreta molt recomanada també, però justament per això, havia una cua pitjor que la del súper! Així que marxo amb Edu en busca d’un altre 7a i decidim provar “Babysitter”, del sector de Ca la Mainadera. Em sembla bastant més fàcil que “Qué pasa neng?”, canto a dojo i només un pas que t’has de mirar més per superar el bombo a mitja via. Després, pilaaaaa!!!

I per acabar de destrossar-me me’n vaig a provar “amb pal no dona pal”, un 7b d’Espadelles amb un pas inhumà d’entrada que finalment he de saltar-me. La resta és dura i continuada, sense cap pas més massa complicat però que no et dona cap descans. La provaran també Àlex, Catx i al dia següent Laia, tots en haurem de saltar l’entrada!! Un pal no, una escala cal per poder començar la via.

Mentres, Uri i Cèsar s’ensigalen amb “Supernani”, un 7c+ preciós de veure, però realment complicat de fer, especialment a vista, amb peus una mica sobats i moviments variats de sostre, xurreres, diedre...

En canvi, Hans i Borja s’estimen més provar un 7c+ amb passos més clars i moviments més típics del sector: remades llargues i cantos clars: El sistema

Hans (esquerra) i Borja (dreta) a El Sistema, 7c+

El sol es va a les 6 (més tard que a la majoria de sectors) i la Temperatura baixa en picat. Aquesta nit toca braves i sopar de germanor al Tres Pins!! Aprofitem per saludar a la Maru i family, que a Margalef ja estem com a casa!!

Darrer dia... nooooo!!!!!!

Decidim dividir-nos per aprofitar el darrer dia per amirar d’encadenar els nostres projectes: Cèsar, Uri, Catx i family marxen a barallar-se amb els sostres del Laboratori i la resta tornem a Espadelles. Tenim deures que acabar!!!

Si diuen que Margalef és una escalada que a les dones ens agrada especialement, no puc més que donar la raó. Ens trobem a la mateixa paret tres cordades de boues provant setens, amb les seves respectives companyes de cordada. Girls Power!

Avui no penso “escalfar” a ca la Mainadera, només em queda un dia per provar i encadenar “Franja de Ponent” i escalfant no, però al següent pegue cau J




Ja tinc els deures fets i decideixo anar provant vies que m’havien recomanat i realment us les recomano, totes dues són precioses, moviments variats, canto a tot arreu, llargues... em paso tota la via cridant a Edu lo bé que m’ho estic passant i al final per acabar d’apurar les darreres hores de llum, les proven tota la colla. Un 10!! No podeu marxar del Racó de les Espadelles sense haver provat “Tastavins”, 6c i “Memòria històrica”, 6b+ *****

Ens trobem al Tres Pins a fer les merescudes Braves i es que un dia d’escalada no pot acabar sense encadenar uns quintos i unes braves al bar.

Impressionant cap de setmana, avui descans i demà pilaaaaa again!!! Tremoleu perquè el dimecres més!!!