1a COMPE DE BLOC: HOSPITALET, CAMPIONAT DE CATALUNYA

I la primera compe de bloc ja ha ariribat!!! Tot i que no tinc cap obligaicó de competir en bloc, he de reconèixer que aquestes són bastant més divertides que les de dificultat, especilament amb el nou sistema de competició.

´Per als que encara no sabeu com va us explico: el mètode de puntuació és igual per a totes les edats.
Es munten 5 blocs i surten tots els competidors a provar-los. Es disposa de 40 min per resoldre els diferents blocs, però pots fer-ho en l'ordre que vulguis,mirar la resta de competidors, donar els qpegues que consideris oportuns... és molt important laestratègia, i no fer com jo, que em va motivar el bloc més complicat i li vaig estar donant pegues fins que només em quedaven 15 minuts per provar els altres blocs i 0 de power... :S
La final és igual, pasen els 6 competidors amb més punts (segons tops i pegues) i s'enfronten a 4 o 5 blocs més.

La competició tot i que els resultats no van ser gens bons, va ser d'alló més divertida, un 10 pels equipadors que van mntar blocs d'alló més fanàtics, que tot i ser durs, et deixaven moure't i gaudir del dia. LA nostra integrant de l'equip de bloc, Núria Serra va aconseguir entrar en la final (felicitats boua) i el dia va acabar com no, ambunes birretes al bar i unes braves ben guanyades!!!
Aquí us deixo els resultats finals del campionat i alguna foto més
ABSOLUTA FEMENÍ: 1ª Helena Alemán, 2a MArieta Cartó i 3ªShyrleis Noriega
ABSOLTA MASCULÍ: 1r CArlos CAtari, 2n Eduard Clotet i 3r Àlex Granados
VETERANS MASCULÍ: 1r Toti Valés, 2n Xavi Andreu Casas i 3r Santi MArtínez

Enveja?? Doncs no perdeu la oportunitat de provar-ho en el proper Open Bloc la Salle, amb els millors equipadors, música per REdBull i unmunt de blocs per provar durant dos dies sencers!!!
Més informació al següent link:
http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/7-open-bloc-bous-de-la-salle_28.html

Aquói us deixo un enllaç sobre la competició i explicant que és la competició en escalada :)

http://www.youtube.com/watch?v=TkImELOlTmE&feature=player_embedded

COVA DE L'ARCADA, LA COVA QUE NO ÉS COVA ;)

Aquests dies hem anat a la cova de l'Arcada, un clàssic de Montserrat que ja havia visitat mesos enrere però que encara no hava vist la paret clàssica.
Aquí teniu les ressenyes:

I comencem amb el  lío!! Érem la Patri, Nora, Óscar i jo, però com és habitual, una vegada allà ens vam trobar amb Flor i altres comanys de trepes amb els que anar intercanviant vies.
Per escalfar muntem dos 6b+ molt tècnics i amb els seguros una mica alegres: "plus de perillositat" i "Brut natura". L'escalfament pels braços no serveix gaire, però baixem amb el cor com si acabem de córrer ua marató!!

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

I ara sí que marxem a la paret principal. Vull acabar d'escalfar i muntem per mi una de les millors vies que he provat mai: "Hasta aquí podemos llegar", un 6c amb un pas una mica complicat a la segona xapa i la resta un festival de canto!! Surt a vista. Els compays es queden fotent-li pegues i també els hi agrada molt
Tothom diu que he de provar "Eh, Petrel", el 7aa més famós del sector i ja el pot se perque he de fer cua com si estigués al super... Aquest no surt a vista i al segon pegue tampoc, em tumba de pila doncs en realitat pasos comlicats, complicats no té cap.

Eh, petrel (by Nora Grosse)

No em vull caficar gaire i la llum ja marxa així que decidexo acabar el dia fent un top a un "fàstic social", un 7a+ que esven provant al costat. En top surt a vista, erò hauré de patir molt el final de la via en que fa un canvi de presa més aviat bona pero amb pasos llargs a presa petita en pasos tècnics. Vaja apretada!!!
Tots marxem contents d'haver decobert un nou lloc al que segur tornarem (bueno Óscar que odia les vies llargues no ho té tan clar ;))

COMENCEN LES COMPES:ESCALADA DE DIFICULTAT, TORTOSA

El passat cap de setmana em vaig entrenar en matèria de competicions: vaig tenir la meva primera competició oficial de copa catalana en escalada de dificultat.
Aquesta es va celebrar al nou rocòdrom de Tortosa, inagurat feia res. Aixñi qu ens vam arreplegar uns quants en un cotxe i amb molta il·lusió, pe`ro molts nervis també, vam fer via en una viatge amb converses d'alló més frikis :b

El rocòdrom era espectacular, amb grans desploms i un sostre que em va ben espantar... era el pitjor per tenir una lesió a l'esquenam però l'objectiu principal no era guanyar sinó disfrutar, i d'aixó es van encarregar els companys que allà ens vam trobar i l'organització!!!
Tot va anar rodat, pel matí havien estat les classificatòries i finals dels nens i per la tarda ens va tocar competir als sub-15, sub-18, absolutsi veterans.
Les vies classificatòries van graduar 7c+ pels nois absoluts i 7b per les noies absolutes, nois sub-18 i veterans.
Jo vaig arribar al sostre i en un pas dinàmic vaig caure, però encara havia de fer la final!!
Si ja les vies classificatòries van ser dures, com era d'esperar la final més: 8a+/8b pels nois i 7c+ per les noies (van fer servir la mateixa via classificatòria d'homes absolut)
La final la va guanyar MArieta Cartó, la segona classificada va ser Mariona Burgada (olé, els seus collons, que tot i ser sub-18 es va estimar més competir amb nosaltres!!) i la tercera jo, que no el vaig fer gens bé, en liar-me en l sortida del sostre, on em vaig pasar moltíssima estona mirant de llegir la via però sense sortir-me... per la propera millor segur, cal una mica més de rodatge...
En nois va guanyar Pol Palau, que va fer una excel·lent final, el segon classificat

COMPTE ENRERE: JA TENIM AQUÍ EL OPEN DE LA SALLE!!

Com ja va sent tradició cada any per aquestes dates, s'apropa l'open de la Salle, el major open de bloc d'Europa!! Seràn tres dies de tibar a muerte en els blocs muntats pels equipadors més fanàtics de l'escalada, entre ells el campió del món Ramón Juliàn, la campiona d'Espanya Helena Aleman, el campió d'Espanya Víctor Esteller, i altres mutants com Edu Marín, el Eplón, Marieta CArtó... increíbles escaladors, i millors persones encara.
A tot aixó sumem la millor música, regals, sorteigs, slackline... des de que surt el sol fins que es posa, don't stop!!! Us ho perdreu????
Per més informació aquí teniu el link de l'organitzador: el Gran Bou Jaume Oliveras
Us esperem!!!!

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/

EL FUTBOLÍN: LA PETITA SANTA LINYA

 A l'endemà, ecnara cansades del dia anterior, amb un sol de justícia, però amb moltes ganes de conèixer un sector nou, the girl's team es posa en marxa. Havíem sentit de tot sobre el lloc, però a nosaltres ens va encantar ja només amb el primer cop d'ull. Roca taronja amb formes d'alló més estranyes, pasos amb molt de canto i llargs amb arribades a Rmés tècniques i nyaperes, sobreroca grissa. Mans a la obra!!!

Volem provar-ho tot, encadenar-ho tot i al final el dia no es dona tan malament. Aquí en teniu un petit resum del que vam rovar aquests dos dies:
     · 6b+ "El regurgitador"- molt maco, per introduir-nos en el sector. Pasos llargs a bloc, amb molt canto
     · 7a+ "Spanglish"- per mi serà la via del viatge. Moviments variats amb pasos llargs i un xapatge de la R de nyapes.
     · 7a "Porchet Arrsotat"- em sembla més complicat que l'anterior, amb uina entrada més de canto i remades però amb algun pas més tècnic i una arribada a R en roca grissa d'alló més complicada i amb un aleje... :S
     · 6a+ "punt de trobada", surt també a vista.
     · 6b+ "me vo a venir", molt maco també, però més finet que els altres
     · 6b+ "la bordeta free", seguint la línea de la via del costat (Porchet arrostat), em sembla força més complicat que els altres 6bs del sector, molt més tècnic i també amb una placa infernal a dalt!! NEcesitaré dos pegues per encadenar-lo

I finalment marxem de Sta Linya amb  els deures fets, només una via pendent d'encadenar i l'equip femení força content!! NErc Yoli, tocayam, per aquests dos dies :)

I PER FI CONEC LA GRAN COVA: STA LINYA

Continuem amb el nostre viatge rera una pausa més llarga del que m'agradaria... però la uni, entrenos i altres obligacions no perdonen...

M'havia quedat en les increíbles plaques tècniques de la Pauta... doncs ara per trenacar totalment decidim marxar a Sta Linya!!! jo tenia unes ganes enormes, tothom al plafó em parlava meravelles, però també sabia que el grau era ajustat i no hi havia res fàcil... tot i així, valia la pena conèixe'l i és que segons ens apropàvem més nerviosa em posava, Cèsar i el Tete no paravem de dir-e com impresionava veure't sota aquell gran desplom... i no es vn equivocar... quan vaig veure la cova, increíblement alta i deplomada, no sabia si posar-me l'arnés i els gats i començar a provar coses a muerte (provar perque encadenar estava clar que res de res...) o treure la crema solar i posar-me a veure com escalaven els bous, de tan petita que em sentia...

Per als que no heu estat mai, aquí us deixo les ressenyes:

Si el dia ja pintava interessant, es torna més encara quan ens trobem a tota la colla del rocòdrom allà: Edu, poti, Abraham, David... uoooo!!! no sé si escalaré gaire, però podré gaudir de tot un espectacle!!

Així que prou de pensar i ens posem mans a la obra amb l'únic 7a que hi ha, " Cargols a la carrera", una via que com ja ens havien dit, no valia gens la pena... un via mooolt fàcil amb un dinàmic durísim per xapar R.

Un cop havent escalfat comencem a apretar de veritat. CAdascú es busca un projecte on deixar-se els bíceps. El meu serà un 7b+ molt recomanat i que havia vist fer i m'havia quedat prendada: "boludo". Com totes les vies de la Gran Cova, es tracta de pasos molt llargs de xurrera a xurrera (tufa a tufa, com diria la Marieta). El primer pegue de primera és una desastre i després de caure-li varies vegades a Cèsar al cap, provant un pas a la segona xapa, decideix que millor me la monta i li faig tops. Al final del dia li hauré fet 5 pegues en top, arribant a tots a la R, però sense encadenar-la... a la pròxima visitaa cau!!! I en Cèsar que porti casco per si de cas ;b

Ell provarà un 8b , "La ruta del Sol", una via llarguísima, de resistència amb un parell de pasos complicats a la part de dalt. Avui se li resisteix, però en canvi, encadena sense cap problema "Irak Attack", un 8a+ molt solicitat durant tot el dia

El dia acaba sense cap encadene més que el dels quintos del bar, però amb molt bon gust de boca, l'esquena destrossada d'apretar i les cames plenes de picades de mosquits (compte si penseu anar!!)

Per la nit dormim al camp de fútbol davant el sector del "Futbolín".Demà les dones ens quedarem aquí i deixarem que els bous tornin a la cova a veure si liquiden els projectes!!!

ICERTIC 2011

Aquest cap de setmana vam aprofitar que Vertic organitzava una concentració de gel per ajuntar-nos la colla que entrenem plegats al plafó i anar a provar noves experiències, blocar a Cavallers i liar-la una miqueta ;)

Vam quedar divendres d’hora Jaume, Lluís, Núria i jo, i vam marxar amb la nena mimada del Jaume, la seva Kangoo. Rere una paradeta social, a les dues estàvem ja a Cavallers amb la motivació pels núvols i ganes de trencar-lo tot. I així ho vam fer!!! Vam començar pel sector de Bora el riu, on Jaume tenia pendents uns quants setens i amb la col·laboració del bou d’en Lluís se’ls van treure tots sense gaire esforç!!! Mentre, Núria i jo ens barallàvem amb esperons preciosos i els blocs anaven caient també.

No va ser fins que es va marxar la llum que vam plegar, amb la pell ben rebentada però moooolt contents i és que blocar aquí es ben agraït: el granit és excel·lent, tens blocs de tots els graus i tipus per tothom, el paisatge és idíl·lic i la temperatura va acompanyar molt, doncs no feia un fred excessiu, però sí el suficient com per a que et quedessis als cantos com si tinguessis “belcro”. Per desgracia, segons va caient la llum, notes com la humitat puja i els cantos es fan cada vegada més difícils d’enganxar… però aleshores ja no et queda power per fer res més tampoc!!!

De tornada, un sopar excel·lent amb la colla, recollir dorsals i a dormir al refugi  ben nerviosos pel dia següent i impacients per entrar en contacte per primera vegada amb els piolets i els grampons

Dissabte estàvem desperts ben d’hora (bé, no tant, tenint en compte que els fanàtics del gel a les set del matí ja estaven picant cascades!!)

Un esmorzar impressionant que entrava amb la inscripció, un camí ben maco, una patejada relliscant per gel i per fi… la zona equipada per picar!!! LA primera vegada que veus aquestes formacions impressionen, però veníem disposats a provar coses noves i sense perdre ni un minut ens ensigalem amb el dry tooling, que a les vies li donaven el sol i podíem estar fins i tot amb màniga curta!!

Les vies de dry estaven preparades amb alguns cantos picats per ficar els piolets i fins i tot estaven marcats els cantos amb colors. Era tot ideal per iniciar-te: temperatures agradables, companyia immillorable, teachers súper enrotllats i colla amb moltes ganes. Les hores passen volant i quan diuen de tancar a les tres ja he provat totes les vies que estaven equipades i fins i tot havia repetit unes quantes!!!

Vertic organitza la nit de dissabte un sopar amb un munt de carn, sopa casera i pa de pagès amb tomàquet. Ah!! I evidentment, que no falti el vinet i unes copetes!!!

A més, s’aprofita per fer un sorteig de material amb un speaker d’allò més animat: en Kiko comença a repartir mogollón de regals amb molt d’humor. A més com per no animar-se amb els regals: botes gramponables, samarretes tèrmiques, jaquetes, guants tècnics, grampons…

A la una la gent comença a marxar, però la festa continua i algú no s’anirà a dormir fins les quatre de la matinada!! Que no pari la festa!!!

AL matí següent és la competició i Jaume per variar ens enganya a Núria, Cristina, Ana i a mi per participar (s’ha de dir que no cal gaire per liar-nos!). De nois participen Edu Marín, Gerard Rull, Marco Jubes i Lluís Saló. Hem de fer dues vies tots els participants, els nois de primers i nosaltres en top-rope. Mentre, la resta de gent pot continuar provant vies de dry tooling o de cascades. Don’t stop!!!

El pòdium queda de la següent manera: en nois primer Edu, segons Gerard i tercer Marcos. En noies guanya Ana, jo sóc segona i terceres empatades Núria i Cristina. Però això és lo que menys importa, el que de veritat ens queda són els dies tan fanàtics que hem passat, el be que ens han tractat, haver descobert un lloc nou per blocar al que segur que tornarem i haver conegut gent magnífica amb la que hem passat moments molt divertits.

Ah!! I moltes gracies per les fotos als nostres fotògrafs particulars Núria Serra i Jaume Oliveras!! Thanks bous!!