lunes, 21 de febrero de 2011

ICERTIC 2011

Aquest cap de setmana vam aprofitar que Vertic organitzava una concentració de gel per ajuntar-nos la colla que entrenem plegats al plafó i anar a provar noves experiències, blocar a Cavallers i liar-la una miqueta ;)

















Vam quedar divendres d’hora Jaume, Lluís, Núria i jo, i vam marxar amb la nena mimada del Jaume, la seva Kangoo. Rere una paradeta social, a les dues estàvem ja a Cavallers amb la motivació pels núvols i ganes de trencar-lo tot. I així ho vam fer!!! Vam començar pel sector de Bora el riu, on Jaume tenia pendents uns quants setens i amb la col·laboració del bou d’en Lluís se’ls van treure tots sense gaire esforç!!! Mentre, Núria i jo ens barallàvem amb esperons preciosos i els blocs anaven caient també.

No va ser fins que es va marxar la llum que vam plegar, amb la pell ben rebentada però moooolt contents i és que blocar aquí es ben agraït: el granit és excel·lent, tens blocs de tots els graus i tipus per tothom, el paisatge és idíl·lic i la temperatura va acompanyar molt, doncs no feia un fred excessiu, però sí el suficient com per a que et quedessis als cantos com si tinguessis “belcro”. Per desgracia, segons va caient la llum, notes com la humitat puja i els cantos es fan cada vegada més difícils d’enganxar… però aleshores ja no et queda power per fer res més tampoc!!!













De tornada, un sopar excel·lent amb la colla, recollir dorsals i a dormir al refugi  ben nerviosos pel dia següent i impacients per entrar en contacte per primera vegada amb els piolets i els grampons
Dissabte estàvem desperts ben d’hora (bé, no tant, tenint en compte que els fanàtics del gel a les set del matí ja estaven picant cascades!!)
Un esmorzar impressionant que entrava amb la inscripció, un camí ben maco, una patejada relliscant per gel i per fi… la zona equipada per picar!!! LA primera vegada que veus aquestes formacions impressionen, però veníem disposats a provar coses noves i sense perdre ni un minut ens ensigalem amb el dry tooling, que a les vies li donaven el sol i podíem estar fins i tot amb màniga curta!!
Les vies de dry estaven preparades amb alguns cantos picats per ficar els piolets i fins i tot estaven marcats els cantos amb colors. Era tot ideal per iniciar-te: temperatures agradables, companyia immillorable, teachers súper enrotllats i colla amb moltes ganes. Les hores passen volant i quan diuen de tancar a les tres ja he provat totes les vies que estaven equipades i fins i tot havia repetit unes quantes!!!



Vertic organitza la nit de dissabte un sopar amb un munt de carn, sopa casera i pa de pagès amb tomàquet. Ah!! I evidentment, que no falti el vinet i unes copetes!!!
A més, s’aprofita per fer un sorteig de material amb un speaker d’allò més animat: en Kiko comença a repartir mogollón de regals amb molt d’humor. A més com per no animar-se amb els regals: botes gramponables, samarretes tèrmiques, jaquetes, guants tècnics, grampons…
A la una la gent comença a marxar, però la festa continua i algú no s’anirà a dormir fins les quatre de la matinada!! Que no pari la festa!!!
AL matí següent és la competició i Jaume per variar ens enganya a Núria, Cristina, Ana i a mi per participar (s’ha de dir que no cal gaire per liar-nos!). De nois participen Edu Marín, Gerard Rull, Marco Jubes i Lluís Saló. Hem de fer dues vies tots els participants, els nois de primers i nosaltres en top-rope. Mentre, la resta de gent pot continuar provant vies de dry tooling o de cascades. Don’t stop!!!
El pòdium queda de la següent manera: en nois primer Edu, segons Gerard i tercer Marcos. En noies guanya Ana, jo sóc segona i terceres empatades Núria i Cristina. Però això és lo que menys importa, el que de veritat ens queda són els dies tan fanàtics que hem passat, el be que ens han tractat, haver descobert un lloc nou per blocar al que segur que tornarem i haver conegut gent magnífica amb la que hem passat moments molt divertits.


Ah!! I moltes gracies per les fotos als nostres fotògrafs particulars Núria Serra i Jaume Oliveras!! Thanks bous!!


martes, 15 de febrero de 2011

I CONTINUA EL VIATGE: LA PAUTA

Després d'uns dies tibant de forats, vam decidir buscar un tipus d'escalada diferent i conèixer una nova zona d'escalada de la que ens havien parlat molt bé i que va guanyant addictes poc a poc. I vam encertar de ple!!!
L'escola es troba enmig de les típiques praderes lleidatanes, amb molta boira, vegetació baixa, roca per avorrir, pobles abandonats... només l'aproximació ja val molt la pena, i és que nosaltres anàvem ben bocabadats.



Ara, bocabadats de veritat ens vam quedar en veure les impressionants parets aparentment llises que ens trobem al sector. Si et fixes vas veient petites rugositats a la paret, però per a mi que mai havia escalat en una placa tan tècnica, em va deixar ben acovardida. Però com diem: MAI POR!!
Així que ens ensigalem amb un  6b+ per anar agafant confiança a quest tipus d'escalada que t'obliga a ballar per la roca i agafar aire abans de decidir-te a xapar, no sigui que respiris massa fons i et desequilibris i caiguis :S. Però és justament aquesta tranquil·litat la que em captiva. Ens estem enamorant de la pauta!!
És tard i el Sol baixa ràpidament i amb ell les temperatures, de manera que decidim "tibar" de veritat amb  un 7c+, "Divagant al Sol". Sé que està molt per sobre del meu grau, però Cèsar me la recomana i sé que deu ser per alguna cosa. Increibles!!! En el pas clau et recolzes amb el dit gros esquerra en una taca a la paret, mentres q amb l’índex fas equilibri en una escletxa sobre el cap per equilibrar els peus!!!  Et trobes amb un sostrillo amb un pas moooolt llarg de dues nyapes (per dir-li d'alguna manera). Via fanàtica al 100%. Li donem un parell de pegues i hem de marxar... ara, tornarem segur!!!
Per la nit marxem a Santa Linya. Canvi radical, de les plaques infernals de La Pauta als moviments abruptes entre xurreres, sostres i cantos desplomats de la cova. Don't stop!!!

jueves, 10 de febrero de 2011

PRIMERA PARADA: MARGALEF, RACÓ DE LES ESPADELLES

Com dirien en el metro: propera parada, Espadelles, MArgalef!!
No donaré gaires explicacions sobre espadelles, en primer lloc perquè com és un dels llocs de moda actualment tothom el coneix i en segon lloc perquè ja he fet una altra entrada explicant-lo!!


EL que sí que fáré serà penjar les ressenyes del costat esquerre que encara no l'havia visitat i per tant no les tenia posades...



L'escalada aquí no té més misteri que forats i remades, algunes una mica més tècniques, altres més físiques, però més aviat semblant i amb un canto cada vegada més petit segons puja el grau. Grau, que a més no està gens collat (suposo que és un dels motius pel que ens agrada tant en general!!)
Les temperatures són ideals, caloreta i una mica de vent que fan que la roca no estigui excessivament calenta i nosaltres no ens rostim!! Tot i que no és per donar enveja però he vingut ben moreneta, jejej
Les vies que provem són:
            · 6a+ sense nom, del començament del sector. Em sembla molt divertit, bastant físic i fàcil de llegir a vista
            · 6c+ sense nom, del costat mateix. Del mateix tipus d'escalada, però amb un pas una mica més de bloc. Mooooolt divertit!!
             · 7c+ el Sistema. Li havia vist provar feia unes setmanes a Hans i Borja i me va encantar,així que vaig aprofitar la oportunitat d'anar amb un bou que me'l podia muntar sense problemes i fer-li un top!! En poques paraules IM-PRESSIONANT!!! Són aquestes vies que et motiven per continuar escalant, entrenant i voler posar-se fort per poder pujar per llocs així. La primera part em sembla duríssima, no puc fer gaire més que el cuc. I, eh!!! molt respecte,perquè no l'havia fet mai i ara ja sóc una experta, que no pujaré vuitens, però amb el cuc et faig 9c si cal!!! LA part d'adalt, va jugant amb unes xurreres enormes i la puc fer sense cap caiguda fins el darrer pas!! Queda mooooolt, fins que pugui encadenar això, però amb ganes tot arriba!!!
El primer dia acaba aquí, en quant a escalada, però la nit em depara una sorpresa: un cel ple d'estels en el que podem distingir perfectament l'aurora Boreal, l'Ossa major i Menor... en aquests moments no es pot demanar res més... em quedaria amb aquesta imatge. Mercy Cèsar pel regal!!

Però el següent dia tornem més motivats encara si cal i amb més temps per fotre pegues a les vies fins que no puguem més!!! I així el fem!!!
 Provem:
            · 6b+, punto de gravedad zero. Via típica del sector.
            · 6c+, repòs actiu. Quina poooooorrr!!! M'atabalo a muerte a un pas lateral. Aix!! Quina cagada!! A mi no m'agrada especialment, però com totes les vies, té la seva gràcia. És potser una de les vies més tècniques que he fet en aquest sector...
            · 7b, amb pal no dona pal. Mirem una vegada més de treure el pas de l'entrada,juntament amb dos noies que hi han al sector. Massa dur, al final fem una de les muntanyetes ja tan característiques d'Espadelles i apa!!! cap el canto bo i comencem la via. A mi m'agrada molt, no té cap pas especialment complicat, però cal molta resistència i al final sempre em poot... sí, sí... Ja veig al Jaume, és clar... com no acabes els entrenos de pila... ;b Tornarem a per ella!!!!
            · 8a+, braguetasso. Com li he agafat el gust a fer el cuc, aprofito que Cèsar la té muntada i li foto un top. Ja!!! Remada inhumana d'un monodit només començar la via!!! L'acabo arrossegant-me, però la deixarem pels mutants...
Avui sí que marxem, hem estat uns dies tibant de forats, bidits, monodits... ara toca buscar una escalada més tècnica que ens permeti també recuperar-nos de la sobrecàrrega d'esquena, dits... i aprendre coses noves. Però sobretot, conèixer i aprendre!!! Següent parada: les plaques de la Pauta

VACANCES FRIKIS PER TERRES CATALANES

Aquests dies he tingut la immensa sort de poder fer un viatge d’allò més friki amb una companyia immillorable
Rera molt pensar on podíem marxar i fer molts canvis de plans, al final vam decidir que la millor opció si volíem escalar tots els dies a muerte era quedar-nos per terres catalanes, i és que Catalunya és el paradís de l'escalada, per què anar més lluny?
Així que el dia 31 vam marxar sabent que tiràvem cap a Margalef i que teníem moooltes ganes de tibar, però res més. La resta sobre la marxa.
Poc a poc aniré explicant els diferents llocs on vam estar, però abans volia explicar el que més m'ha quedat d'aquests dies i és que han estat una gran experiència no només pels llocs tan variats i macos que hem visitat, sinó per tot el que he aprés i que crec que molts de nosaltres hauríem de tenir també més en compte si volem gaudir del món de  l'escalada.
Quan pensem en què ens motiva d'aquest esport la majoria direm que l'ambient, la gent, la muntanya, la roca... però no ens enganyem, la majoria el primer que tenim al cap quan escalem és que volem pujar de grau, que volem fer setens, vuitens.... per això anem als llocs on sabem que se'ns dona bé, que no passem tanta por, que el grau està més regalat... jo sóc la primera...
Aquets dies he tingut la sort d'anar amb una persona que viu tot així d'una manera molt diferent i són molts els cops que he hagut de baixar el cap i donar-li la raó (i mira que em costa ;b)
Pensem que ens motiva més: fer una via que li donen un x però que sabem que és el tipus d'escalada que acostumem a fer o fer molt menys grau en un altre tipus de via`? quina serà més dura, la primera o la segona? diríem que la primera perquè té un número més alt, però només per`què algú li ha donat aquest número, en realitat, segurament ens hagi costat molt més fer la segona... aleshores, perquè ens sentim millor si encadenem la primera que té un grau més alt a les ressenyes que si encadenem la segona?
Partint d'aquest concepte, aquests dies hem anat provant tot tipus d'escalada, de roques, de tipus d'escalada... amb l'únic objectiu de gaudir de la roca, la muntanya, l'entorn, el moviment i... com no... els companys!!!
Ara sí que començo les cròniques frikis per Catalunya!!!