lunes, 2 de junio de 2014

RECORDS DEL PROHIBITIVO

I és que d'aquest sector mai surts descontenta!!
Encara recordo l'emoció de la primera vegada d'anar-hi, provar el meu primer 7b, el crostó, que encara ara no hi ha vegada que no vagi i el munti ni que sigui per escalfar, i és que poques vies m'agraden tant com aquesta, remades sobre forats de bidits i tridits com a mínim. Inhumà!!


Ara que he tornat i s'ha d'anar agafant el ritme poc a poc i la colla amb la ques surto, comencen a barallar-se amb els seus primers 7b, havia d'ensenyar-lis el paradís dels setens!! I es que poques escoles conec jo amb un percentatge tant elevat de setenes!! I total, als sisens apretes tant o més com als setens (sense cap mena de dubte no és el millor lloc per anar a provar sisens...)
Qué us puc explicar? Està al costat mateix del monestir de santa cecilia, cinc minuts planets de patejada per un caminet envoltat de gespa, flors... dona igual si no encadenes res, només per aseure't després amb els colegues amb les vistes que tenim des d'aqui de Monistrol, can Pitu, el cavall Bernat...
En cuant a l'escalada, pots trobar de tot, per escalfar jo recomano el drac de la fisura a la paret de la Penèlope, és un dels pocs sisens que no pasaras por o et quedaràs sense mans, sense peus o sense res!! HE vist gent encadenar 7b aquí al flash i penjar-se varies vegades a 6b
De 7a+, Kill Bill és moooolt fàcil i esglaons al cel només té un paset de nyapa a dalt

De 7b, el crostó of course, fàcil per fer a vista, només un bloc d'entrada que cadascú fa d''una manera diferent i a remar!! Però el bunker o el sostre del món també poden sortir fàcilment si proves aquest grau en dos o tres pegues!! La resta una mica més tècnics, algún alejilllo... però en general tots asequibles, macos i ben xapats!!
REcomano també per als avantpassats, un 7b al costat del crostó que ningú prova i és molt maca i asequible, però a més força diferent a la resta de vies, amb pasos més a bloc i regleteros. animeu-vos de veritat!!








                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
                                                                                                                                                                                                             




















sábado, 24 de mayo de 2014

UN NUEVO ENFOQUE

Hace ya mucho que no escribo en el blog, y es que cuando se trata de una obligación, no quieres hacerlo, pero como todo en la vida, cuando no tienes por què hacerlo, te apetece!!
Por qué ahora? Porque estos últimos dos años han pasado muchas cosas que me han hecho ver la vida de una manera diferente, y una de las partes más importantes de mi vida es la escalada.
Este tiempo no he escalado mucho, por motivos personales, laborales... he tenido que dejar de lado un poco mi amante, pero nunca del todo, y siempre eso sí, sacando provecho de todo lo bueno y malo de todo lo que me acercaba o alejaba de ella, y es que cuando alguien me pregunta que soy, lo primero que me viene a la mente es "escaladora", evidentemente en las entrevistas de curro digo enfermera, pero no es lo lo que mi cuerpo y mente dicen.
Pero no voy a rallaros más con mi vida y paranoias, que para eso nos leemos un libro de Haruki Murakami (sí, me acabo de leer el pájaro que da vueltas al mundo y creo que si eso es un bestseller, cualquier esquizofrénico puede escribir uno).
A partir de ahora, y tras un par o tres de entradas obligadas sobre estos últimos meses, voy a escribir única y exclusivamente sobre lo que la gente quiere y necesita saber, y sí sobre las paranoias que se nos ocurran, todo es bienvenido!! Porque si algo he aprendido es que la escalada no te engancha por el grado de las vias que hagas sino por cómo las vives, qué haces antes y después, con quien lo haces, cómo lo sientesz, cómo te sientes respecto a ello, la gente que conoces... con todo esto y mil cosas más que podria enumerar, a quien importa el grado?!?!? Vale, a mi, a todos ;)
Como este es sólo un post de introducción y de "Hello" no voy a decir mucho más, sólo buenas escaladas este fin de semana y que a los que no estéis en la roca y la crisis no os haya hundido, nos vemos mañana en el open del deu dits!!!

viernes, 16 de septiembre de 2011

GENT INCREIBLE + VIES IMPRESIONANTS = RODELLAR!!

I tornem a la rutina!!
HE estat uns quants mesos desapareguda del món blogger, però se'm van juntar una luxació a la espatlla que em va tenir apartada de les parets durant més d'un mes, amb una gran oportunitat: pasar tot l'estiu a Rodellar treballant i evidentment, escalant!!!

JA havia enviat uns quants currículums per treballar aquest estiu a zones d'escalada i el donava per perdut, quan a finals de setembre em van trucar per començar JA!! i no m'ho vaig pensar dues vegades, vaig pasar per Vertic per equipar-me de tot el necessari i... cap a Rodellar!!!

Podria parlar d'encadenes, vies... i també ho faré, però si m'he de quedar amb una sola cosa d'aquest estiu, sens dubte serà amb la gent tan meravellosa amb la que he pogut compartir aquests mesos. Moltes gracies!!! US trobo a faltar!!




 I es que si una cosa ens enganxa de l'escalada tant com la fluidesa del moviment, la grandiositat de la paret o la bellesa del paisatge, és la gent amb qui compartim tot aixó. I us asseguro que hem pasat moments bons, dolents, tristos, per morir-se de la risa (festes de disfresses, flamenques, sopars...) que fan que cada vegada t'enganxis més a aquesta manera de viure, perques escalar és més que un esport, és una filosofia de vida, una manera d'entendre les coses, que tots als que de veritat ens apassiona, compartim.

En quant a la escalada a Rodellar... impresionant!!  No hi han paraules, vies de més de 30 metres, amb uns desploms acollonants, xurreres que perds de vista en la paret, moviments de tot tipus en cadascuna de les vies, pasos dinàmics amb caigudes sempre al buit... em quedo sense paraules i me salten les llagrimes... snif! vull tornaaaar!!!


I en quant a encadenes i vies no em puc queixar pas... quan vaig escalar els prmers dies a dures penes encadenava 7a, els cantos em donava la sensació de que estaven a km de distància, ja podien ser el gran que vulguessis, que a veure qui l'enxampava!! Però poc a poc em vaig anar fent amb aquest tipus d'escalada i és que realment és molt agraïda, les preses són grans i et deixen reposar sovint, els moviments són d'alló més variats i quan saques rara és la vegada que toques parets. evidentment, les regletes són pràcticament inexistents!! I poc a poc, cada vegada se'm feia més fàcil encadenar les vies... i cada vegada em sentia mçes còmoda amb graus més alts... i axí poc a poc vaig començar a encadenar 7b+ en dos pegues, al flash... i em vaig ensigalar amb 7c i 7c+. Aquests dies aixecant-me d'hora per poder fer ni que sigui tres pegues per entrar a treballar a les 12, les patejades després de currar... donaven el seu fruit i m'he vingut amb una bona collita.: dotze 7b+, dos 7c i un 7c+ (MAde in MAscun, en només 4 pegues :D)








VIes destcades, totes!!! Pim Pam Pluf a la Psicineta pel pati, MAria ponte el arnés pels moviments tan macos, la Pins sans rire per les xurreres tan agraïdes, el Sici al Meandro, Sayonara Baby a les Surgencies!!!
De tots els gustos, igualment, després d'aquest intensiu de Rodellar, si voleu informació, només m'heu d'enviar un mail i si puc us orientaré!!!

Ara tornada a la realitat, la feina, els estudis, les regletes de ca la Montse, l'estrés de la urbe... però l'any que ve, de ben segur que repetirem!!

sábado, 11 de junio de 2011

I CONTINUEM AMB LES COMPES: CAMPIONAT DE CATALUNYA DE BLOC A LA SALLE

Després de passar uns dies gaudint dels blocs més fanàtics, muntats pels més frikis... una altra compe!! Bueno, en realitat més que una competició eren dues, doncs simultàniament es celebrava una prova de la Copa Catlana de Bloc i el Campionat de Catalunya Universitari de bloc.
LA veritat és que anava força nerviosa, al campionat d'Hospitalet l'havia fet mooolt malament, principalment per una manca total d'estratègia, i ara volia provar de blocar amb una mica més de sny i menys d'ànima... que ja és habitual en mi voler fer-ho tot sense parar, depressa, a muerte sempre... i a vegades aixó no funciona, cal repartir-se les forces, descansar entre pegues per poder fer-los tot al 100% (increïble el que està sortint de la meva boca :O)
Però així ho vaig fer i va funcionar!!
Aquí us deixo els resultats del campionat i alguna foto!!



















UNA ESCALADA DIFERENT A MONTSERRAT: EL PROHIBITIVO

Fa temps que vull fer una entrada sobre aquest magnífic sector de Montserrat i és que des de que el vaig conèixer al poc de començar a escalar em vaig quedar enamorada (sí, sí, ho sé, tinc ja uns quants amants ;) )
Està a Montserrat, al costat del monestir de Santa Cecilia. El lloc ja és increible, ple de gespa per asseure, unes vistes increibles de Monistrol... ara a l'estiu l'ombra es va movent per tot el sector, donant opcions per escalar vies de tots els graus a qualsevol hora... les vies són estètiques, de forats principalment, tot i que també pots trobar d'altres més tècniques, fissures... i pels més bous, tenim unes quantes vies de 8è grau en una placa desplomada ben impresionant... qué més dir?? El compro!!! i si a més tenim en compte que tinc vies de 7è grau per cansar-me i a quina més maca... ja!!!




Aquí han caigut vies al segon pegue com: Kill bill, 7a+; El sostre del mon, 7b; Esglaons al cel, 7a+;  altres han estat més rebotones com el meu primer 7b (i el d'uns quants, però no per aixó menys maca, jo no puc anar al Prohibitivo sense fer-li un pegue!!), el Crustó, 7b...


També tenim un 6c ben maco, Per a Penélope; uns quants 6b+ de placa tècnica montserratina on si no et falten els peus,et falten mans!! I no acabaria de dir les bones víes que he pogut probar allí... i que continuaré probant perqué encara tinc uns quants projectes que han de caure ja!!! (si les lesiones em deixen...)



Si no heu estat, us el recomano, sens dubte!! I després d'escalar... uns quintos i unes braves a Monistrol!! Que no tot és pujar parets!!
PD: que aquesta foto quedi entre nosaltres ;)