Mostrando entradas con la etiqueta ressenyes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ressenyes. Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de junio de 2011

UNA ESCALADA DIFERENT A MONTSERRAT: EL PROHIBITIVO

Fa temps que vull fer una entrada sobre aquest magnífic sector de Montserrat i és que des de que el vaig conèixer al poc de començar a escalar em vaig quedar enamorada (sí, sí, ho sé, tinc ja uns quants amants ;) )
Està a Montserrat, al costat del monestir de Santa Cecilia. El lloc ja és increible, ple de gespa per asseure, unes vistes increibles de Monistrol... ara a l'estiu l'ombra es va movent per tot el sector, donant opcions per escalar vies de tots els graus a qualsevol hora... les vies són estètiques, de forats principalment, tot i que també pots trobar d'altres més tècniques, fissures... i pels més bous, tenim unes quantes vies de 8è grau en una placa desplomada ben impresionant... qué més dir?? El compro!!! i si a més tenim en compte que tinc vies de 7è grau per cansar-me i a quina més maca... ja!!!




Aquí han caigut vies al segon pegue com: Kill bill, 7a+; El sostre del mon, 7b; Esglaons al cel, 7a+;  altres han estat més rebotones com el meu primer 7b (i el d'uns quants, però no per aixó menys maca, jo no puc anar al Prohibitivo sense fer-li un pegue!!), el Crustó, 7b...


També tenim un 6c ben maco, Per a Penélope; uns quants 6b+ de placa tècnica montserratina on si no et falten els peus,et falten mans!! I no acabaria de dir les bones víes que he pogut probar allí... i que continuaré probant perqué encara tinc uns quants projectes que han de caure ja!!! (si les lesiones em deixen...)



Si no heu estat, us el recomano, sens dubte!! I després d'escalar... uns quintos i unes braves a Monistrol!! Que no tot és pujar parets!!
PD: que aquesta foto quedi entre nosaltres ;)

martes, 19 de abril de 2011

COVA DE L'ARCADA, LA COVA QUE NO ÉS COVA ;)

Aquests dies hem anat a la cova de l'Arcada, un clàssic de Montserrat que ja havia visitat mesos enrere però que encara no hava vist la paret clàssica.
Aquí teniu les ressenyes:


I comencem amb el  lío!! Érem la Patri, Nora, Óscar i jo, però com és habitual, una vegada allà ens vam trobar amb Flor i altres comanys de trepes amb els que anar intercanviant vies.
Per escalfar muntem dos 6b+ molt tècnics i amb els seguros una mica alegres: "plus de perillositat" i "Brut natura". L'escalfament pels braços no serveix gaire, però baixem amb el cor com si acabem de córrer ua marató!!
Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

I ara sí que marxem a la paret principal. Vull acabar d'escalfar i muntem per mi una de les millors vies que he provat mai: "Hasta aquí podemos llegar", un 6c amb un pas una mica complicat a la segona xapa i la resta un festival de canto!! Surt a vista. Els compays es queden fotent-li pegues i també els hi agrada molt
Tothom diu que he de provar "Eh, Petrel", el 7aa més famós del sector i ja el pot se perque he de fer cua com si estigués al super... Aquest no surt a vista i al segon pegue tampoc, em tumba de pila doncs en realitat pasos comlicats, complicats no té cap.


Eh, petrel (by Nora Grosse)
No em vull caficar gaire i la llum ja marxa així que decidexo acabar el dia fent un top a un "fàstic social", un 7a+ que esven provant al costat. En top surt a vista, erò hauré de patir molt el final de la via en que fa un canvi de presa més aviat bona pero amb pasos llargs a presa petita en pasos tècnics. Vaja apretada!!!
Tots marxem contents d'haver decobert un nou lloc al que segur tornarem (bueno Óscar que odia les vies llargues no ho té tan clar ;))

miércoles, 30 de marzo de 2011

EL FUTBOLÍN: LA PETITA SANTA LINYA

 A l'endemà, ecnara cansades del dia anterior, amb un sol de justícia, però amb moltes ganes de conèixer un sector nou, the girl's team es posa en marxa. Havíem sentit de tot sobre el lloc, però a nosaltres ens va encantar ja només amb el primer cop d'ull. Roca taronja amb formes d'alló més estranyes, pasos amb molt de canto i llargs amb arribades a Rmés tècniques i nyaperes, sobreroca grissa. Mans a la obra!!!


Volem provar-ho tot, encadenar-ho tot i al final el dia no es dona tan malament. Aquí en teniu un petit resum del que vam rovar aquests dos dies:
     · 6b+ "El regurgitador"- molt maco, per introduir-nos en el sector. Pasos llargs a bloc, amb molt canto
     · 7a+ "Spanglish"- per mi serà la via del viatge. Moviments variats amb pasos llargs i un xapatge de la R de nyapes.
     · 7a "Porchet Arrsotat"- em sembla més complicat que l'anterior, amb uina entrada més de canto i remades però amb algun pas més tècnic i una arribada a R en roca grissa d'alló més complicada i amb un aleje... :S
     · 6a+ "punt de trobada", surt també a vista.
     · 6b+ "me vo a venir", molt maco també, però més finet que els altres
     · 6b+ "la bordeta free", seguint la línea de la via del costat (Porchet arrostat), em sembla força més complicat que els altres 6bs del sector, molt més tècnic i també amb una placa infernal a dalt!! NEcesitaré dos pegues per encadenar-lo


I finalment marxem de Sta Linya amb  els deures fets, només una via pendent d'encadenar i l'equip femení força content!! NErc Yoli, tocayam, per aquests dos dies :)

lunes, 21 de marzo de 2011

I PER FI CONEC LA GRAN COVA: STA LINYA

Continuem amb el nostre viatge rera una pausa més llarga del que m'agradaria... però la uni, entrenos i altres obligacions no perdonen...
M'havia quedat en les increíbles plaques tècniques de la Pauta... doncs ara per trenacar totalment decidim marxar a Sta Linya!!! jo tenia unes ganes enormes, tothom al plafó em parlava meravelles, però també sabia que el grau era ajustat i no hi havia res fàcil... tot i així, valia la pena conèixe'l i és que segons ens apropàvem més nerviosa em posava, Cèsar i el Tete no paravem de dir-e com impresionava veure't sota aquell gran desplom... i no es vn equivocar... quan vaig veure la cova, increíblement alta i deplomada, no sabia si posar-me l'arnés i els gats i començar a provar coses a muerte (provar perque encadenar estava clar que res de res...) o treure la crema solar i posar-me a veure com escalaven els bous, de tan petita que em sentia...
Per als que no heu estat mai, aquí us deixo les ressenyes:


Si el dia ja pintava interessant, es torna més encara quan ens trobem a tota la colla del rocòdrom allà: Edu, poti, Abraham, David... uoooo!!! no sé si escalaré gaire, però podré gaudir de tot un espectacle!!
Així que prou de pensar i ens posem mans a la obra amb l'únic 7a que hi ha, " Cargols a la carrera", una via que com ja ens havien dit, no valia gens la pena... un via mooolt fàcil amb un dinàmic durísim per xapar R.
Un cop havent escalfat comencem a apretar de veritat. CAdascú es busca un projecte on deixar-se els bíceps. El meu serà un 7b+ molt recomanat i que havia vist fer i m'havia quedat prendada: "boludo". Com totes les vies de la Gran Cova, es tracta de pasos molt llargs de xurrera a xurrera (tufa a tufa, com diria la Marieta). El primer pegue de primera és una desastre i després de caure-li varies vegades a Cèsar al cap, provant un pas a la segona xapa, decideix que millor me la monta i li faig tops. Al final del dia li hauré fet 5 pegues en top, arribant a tots a la R, però sense encadenar-la... a la pròxima visitaa cau!!! I en Cèsar que porti casco per si de cas ;b
Ell provarà un 8b , "La ruta del Sol", una via llarguísima, de resistència amb un parell de pasos complicats a la part de dalt. Avui se li resisteix, però en canvi, encadena sense cap problema "Irak Attack", un 8a+ molt solicitat durant tot el dia
El dia acaba sense cap encadene més que el dels quintos del bar, però amb molt bon gust de boca, l'esquena destrossada d'apretar i les cames plenes de picades de mosquits (compte si penseu anar!!)

Per la nit dormim al camp de fútbol davant el sector del "Futbolín".Demà les dones ens quedarem aquí i deixarem que els bous tornin a la cova a veure si liquiden els projectes!!!



martes, 15 de febrero de 2011

I CONTINUA EL VIATGE: LA PAUTA

Després d'uns dies tibant de forats, vam decidir buscar un tipus d'escalada diferent i conèixer una nova zona d'escalada de la que ens havien parlat molt bé i que va guanyant addictes poc a poc. I vam encertar de ple!!!
L'escola es troba enmig de les típiques praderes lleidatanes, amb molta boira, vegetació baixa, roca per avorrir, pobles abandonats... només l'aproximació ja val molt la pena, i és que nosaltres anàvem ben bocabadats.



Ara, bocabadats de veritat ens vam quedar en veure les impressionants parets aparentment llises que ens trobem al sector. Si et fixes vas veient petites rugositats a la paret, però per a mi que mai havia escalat en una placa tan tècnica, em va deixar ben acovardida. Però com diem: MAI POR!!
Així que ens ensigalem amb un  6b+ per anar agafant confiança a quest tipus d'escalada que t'obliga a ballar per la roca i agafar aire abans de decidir-te a xapar, no sigui que respiris massa fons i et desequilibris i caiguis :S. Però és justament aquesta tranquil·litat la que em captiva. Ens estem enamorant de la pauta!!
És tard i el Sol baixa ràpidament i amb ell les temperatures, de manera que decidim "tibar" de veritat amb  un 7c+, "Divagant al Sol". Sé que està molt per sobre del meu grau, però Cèsar me la recomana i sé que deu ser per alguna cosa. Increibles!!! En el pas clau et recolzes amb el dit gros esquerra en una taca a la paret, mentres q amb l’índex fas equilibri en una escletxa sobre el cap per equilibrar els peus!!!  Et trobes amb un sostrillo amb un pas moooolt llarg de dues nyapes (per dir-li d'alguna manera). Via fanàtica al 100%. Li donem un parell de pegues i hem de marxar... ara, tornarem segur!!!
Per la nit marxem a Santa Linya. Canvi radical, de les plaques infernals de La Pauta als moviments abruptes entre xurreres, sostres i cantos desplomats de la cova. Don't stop!!!

jueves, 10 de febrero de 2011

PRIMERA PARADA: MARGALEF, RACÓ DE LES ESPADELLES

Com dirien en el metro: propera parada, Espadelles, MArgalef!!
No donaré gaires explicacions sobre espadelles, en primer lloc perquè com és un dels llocs de moda actualment tothom el coneix i en segon lloc perquè ja he fet una altra entrada explicant-lo!!


EL que sí que fáré serà penjar les ressenyes del costat esquerre que encara no l'havia visitat i per tant no les tenia posades...



L'escalada aquí no té més misteri que forats i remades, algunes una mica més tècniques, altres més físiques, però més aviat semblant i amb un canto cada vegada més petit segons puja el grau. Grau, que a més no està gens collat (suposo que és un dels motius pel que ens agrada tant en general!!)
Les temperatures són ideals, caloreta i una mica de vent que fan que la roca no estigui excessivament calenta i nosaltres no ens rostim!! Tot i que no és per donar enveja però he vingut ben moreneta, jejej
Les vies que provem són:
            · 6a+ sense nom, del començament del sector. Em sembla molt divertit, bastant físic i fàcil de llegir a vista
            · 6c+ sense nom, del costat mateix. Del mateix tipus d'escalada, però amb un pas una mica més de bloc. Mooooolt divertit!!
             · 7c+ el Sistema. Li havia vist provar feia unes setmanes a Hans i Borja i me va encantar,així que vaig aprofitar la oportunitat d'anar amb un bou que me'l podia muntar sense problemes i fer-li un top!! En poques paraules IM-PRESSIONANT!!! Són aquestes vies que et motiven per continuar escalant, entrenant i voler posar-se fort per poder pujar per llocs així. La primera part em sembla duríssima, no puc fer gaire més que el cuc. I, eh!!! molt respecte,perquè no l'havia fet mai i ara ja sóc una experta, que no pujaré vuitens, però amb el cuc et faig 9c si cal!!! LA part d'adalt, va jugant amb unes xurreres enormes i la puc fer sense cap caiguda fins el darrer pas!! Queda mooooolt, fins que pugui encadenar això, però amb ganes tot arriba!!!
El primer dia acaba aquí, en quant a escalada, però la nit em depara una sorpresa: un cel ple d'estels en el que podem distingir perfectament l'aurora Boreal, l'Ossa major i Menor... en aquests moments no es pot demanar res més... em quedaria amb aquesta imatge. Mercy Cèsar pel regal!!

Però el següent dia tornem més motivats encara si cal i amb més temps per fotre pegues a les vies fins que no puguem més!!! I així el fem!!!
 Provem:
            · 6b+, punto de gravedad zero. Via típica del sector.
            · 6c+, repòs actiu. Quina poooooorrr!!! M'atabalo a muerte a un pas lateral. Aix!! Quina cagada!! A mi no m'agrada especialment, però com totes les vies, té la seva gràcia. És potser una de les vies més tècniques que he fet en aquest sector...
            · 7b, amb pal no dona pal. Mirem una vegada més de treure el pas de l'entrada,juntament amb dos noies que hi han al sector. Massa dur, al final fem una de les muntanyetes ja tan característiques d'Espadelles i apa!!! cap el canto bo i comencem la via. A mi m'agrada molt, no té cap pas especialment complicat, però cal molta resistència i al final sempre em poot... sí, sí... Ja veig al Jaume, és clar... com no acabes els entrenos de pila... ;b Tornarem a per ella!!!!
            · 8a+, braguetasso. Com li he agafat el gust a fer el cuc, aprofito que Cèsar la té muntada i li foto un top. Ja!!! Remada inhumana d'un monodit només començar la via!!! L'acabo arrossegant-me, però la deixarem pels mutants...
Avui sí que marxem, hem estat uns dies tibant de forats, bidits, monodits... ara toca buscar una escalada més tècnica que ens permeti també recuperar-nos de la sobrecàrrega d'esquena, dits... i aprendre coses noves. Però sobretot, conèixer i aprendre!!! Següent parada: les plaques de la Pauta

domingo, 30 de enero de 2011

CALDERS: PARADÍS DEL CANTO I LA POLS

Aquests dies em van proposar anar a conèixer Calders, una escola molt a prop de Manresa i de la que havia sentit tot tipus de comentaris: gent que era fanàtica del lloc i altra a la que no li agradava gens. Jo crec que no hi han vies dolentes o lletges, la que per a un és molt bona, a altre li sembla horrible. Segurament aquesta diferència ve donada perquè acostumem a dir que ens agrada o que és bo, allò que ens resulta més còmode perquè se'ns dona bé. En canvi, si passem por, ens costa fer els passos, ens sentim insegurs... ens resulta més fàcil dir que la via és dolenta. I es que els escaladors som uns experts amb les excuses!!
No caure en aquest error, però reconec que aquest tipus d'escalada se'm dona fataaaaaallll!!!!
Les vies són curtes i més que desplomades, hem de parlar de sostres, especialment quan més puja el grau. Passos llargs en una roca que sembla que s’hagi de descompondre (i de vegades ho fa...), peus precaris i remades, remades, remades... :S
Ara, si vas sovint et pots posar inhumana, és un lloc perfecte per entrenar, agafar força, resistència i tècnica de peus (perquè sense peus ja et dic que ni et mous, a no ser que com algun bou que altre siguis capaç de fer les vies a campus...)
Aquí teniu les millors ressenyes que he pogut trobar, cosa que no ha estat fàcil...




El primer dia vaig començar escalfant en un 6b+, amb cantos gegants, però passos tècnics de fissura i díedre. No es tractava d’una via complicada, però el tacte de  la roca no donava pas gaire confiança, els passos eren llargs i de col·locació… agh!! La vaig encadenar per orgull, doncs us asseguro que unes quantes vegades m’hauria penjat…
Sense perdre la motivació, ens dirigim directes a provar un 7a, amb una entrada molt dura, un pas de dinàmic a un romo i una mica més a dalt, un bidit lateral bastant complicat. Uf!  Desastre, el dit em fa mal en les regletes i el plans i em sento que em tallaria els peus perquè em fan més nosa que servei… en aquest moment el tinc clar: a muerte amb Calders!!! Se’m dona fatal i aixó vol dir que s’ha de maxacar. Penso que si ens agrada gaudir de l’escalada, de la paret, dels moviments… no podem limitar-nos a escalar sempre el mateix tipus de via per molt que ens sigui el més còmode. És semblant al que comentava al link anterior amb els entrenos. Així que motivació amunt i continuem escalant!!
Provo el 7a + de la dreta de l’anterior, és potser una mica més tècnic i no ten físic. Tampoc surt… però ja tinc clar que l’objectiu per ara no ha de ser fer grau sinó metres d’aquest tipus de via fins que em pugui sentir còmoda…
Així que deixo que el company es baralli amb el seu 8b (que el bou encadena finalment i…quin viote!!!se’t cau la baba veient com es mouen per aquells sostres!!) i jo em dedico a fer-lo amb els 6b i 6as
Marxem, quan ja es va la llum, ell amb millor gust de boca que jo… però decidida a tornar un cop per setmana. A entrenar!!!

I sí, a la setmana següent torno, aquesta vegada amb Pablo. Amb uns objectius més clars pel dia, començo a rentar el sector de 6as i 6bs, que no en quedi cap!!! I un pegue a un 7è per acabar de fondre’m!! Objectiu complert, la setmana següent tornarem i anirem pujant el grau!!
Pablo, mentre gaudeix com un nano amb els característics desploms, passos llargs de goril·leig, cantos inhumans… ja som dos els que tornarem ;)

lunes, 24 de enero de 2011

FRED, ENCADENES I LA MILLOR COMPANYIA

Tornem al món bloggero (que no és bloquero) amb un cap de setmana increïble a Margalef.
No diré gaire sobre la ja ben coneguda Margalef, paradís de l'escalada esportiva, amb vies per tots els gustos: plaques, desploms, curtes, llargues... i de tots els graus: milers de vies des de 4t grau fins a 9ns!!
Després d'un Nadal amb poques sortides a roca però moltes hores de plafó, s'han canviat les tornes per moooolts dies de roca i poques de plafó, però els resultats comencen a veure's i els setens cauen i cauen! I on podem trobar uns quants de ben agraïts per gaudir de passos llargs, vies atlètiques, amb forats per bidits i tridits com a mi m'agraden? Al racó de les Espadelles.
Però és que el més important no són els encadenes, tot i que no ens enganyem, és una gran motivació veure que el deixar-nos la pell (literal i metafòricament) en el plafó fent pila i pila i pila...
El que realment m'està captivant cada vegada més i fent que l'escalada es torni gairebé una addicció, són tres coses de les que he pogut gaudir aquests dies:
1) una colla de gent increïble que et fa riure, oblidar qualsevol problema que et rondi el cap, que et motivi a muerteeee i que faci que tinguis un somriure tota l'estona a la cara. Mercy bous i boues!!!! Sou els millors!!
2) la sensació de veure que et superes, de fer vies que abans et emblaven duríssimes i de les que ara pots gaudir amb els diferents moviments que les vies de Margalef et regala. I es que una cosa he aprés aquests dies i és que potser que fa un mes no tingués cap setè i ara em comencin a sortir, però això realment no t'omple, una vegada el tens ja no és prou, ara vols fer 7b i després 7c i el que fa 8c vol fer 9a.... així som les persones. En canvi, si aconsegueixes gaudir del que fas, no importa el número, no és més maca una via per ser més dura... Així que bous... a gaudir del que fem!!! És una sort haver conegut aquest esport i més que esport, aquesta manera de viure.
3) un entorn insuperable, com el de Margalef, que aquests dies ens ha regalat amb temperatures sota zero tot el dia, però també amb un cel blau, una llum hivernal preciosa i la tranquil·litat de la seva roca

Però prou de filosofar, vaig a fer cinc cèntims del que hem provat aquests dies.
Cosa molt rara en mi, he passat els tres dies al Racó de les Espadelles, un sector amb parets impressionants de forats i diferents graus de desplom segons la dificultat de la via, però en general, totes elles força atlètiques, amb passos llargs i de continuïtat.
Divendres vam arribar ja cap al migdia i no ens va donar temps de fer gaire cosa. Vam començar escalfant en un 6a+  “per començar”, nom ideal, però via molt tècnica i amb alguns passos a bloc, de manera que sens dubte, no era pas la millor per començar...
Aquí teniu les ressenyes de Ca la MAinadera
I amb el temps justos però moltíssima motivació, anem directes a provar el primer seté del dia: “Qué pasa neng?” , via estrella del sector en ser la que més ascensions presenta al 8a.nu. Realment és per alguna cosa, és una via que seguint la tònica de la resta del sector, té una entrada a bloc molt dura i a partir d’aquí un festival de canto, amb algun passet una mica més tècnic a la penúltima xapa abans de la Reunió.
Borja a "Què pasa neng?" 7a
Amb molt bon gust de boca, marxem a que en Cèsar provi “Telemaster”, un 8a...i cau a vista!!!!! Quin bou!!! I quin enveja. Però amb aixó no té prou, així que es va a provar "Batuka", un 8b, que no li costarà tampoc més de dos pegues!! Com diu ell, que tremolin les preses, perquè no té compassió!! sí, sí... i jo amb la mega motivació li demano de fer-li un top. No words!! Inhumà!! :O
Acabem el dia amb un bon sopar, vinet i -8ºC, però molt contents dels resultats
Dissabte ens ajuntem amb més colla, venen Nora, Àfrica, Àngels, Borja, Hans, Marco, Nick, Edu, Catx, Àlex, MAgda, Uri i Beth. Déu n’hi do quina colla!! Però millor encara ens ho pasem :D
Per si no havíem tingut prou amb el 6a+ de Ca la Mainadera el dia abans, tossuts, escalfem a la “Matabichos”, un 6b del costat, més agraït potser que el 6a+ però també molt tècnica. En aquestes vies escalfes de veritat!!
I decideixo que per patir en 6ns em vaig a fer  7ns, així que torno a fer “qué pasa neng?” . Pensava provar  “Franja de ponent”, un altre 7a de just a la dreta molt recomanada també, però justament per això, havia una cua pitjor que la del súper! Així que marxo amb Edu en busca d’un altre 7a i decidim provar “Babysitter”, del sector de Ca la Mainadera. Em sembla bastant més fàcil que “Qué pasa neng?”, canto a dojo i només un pas que t’has de mirar més per superar el bombo a mitja via. Després, pilaaaaa!!!
I per acabar de destrossar-me me’n vaig a provar “amb pal no dona pal”, un 7b d’Espadelles amb un pas inhumà d’entrada que finalment he de saltar-me. La resta és dura i continuada, sense cap pas més massa complicat però que no et dona cap descans. La provaran també Àlex, Catx i al dia següent Laia, tots en haurem de saltar l’entrada!! Un pal no, una escala cal per poder començar la via.
Mentres, Uri i Cèsar s’ensigalen amb “Supernani”, un 7c+ preciós de veure, però realment complicat de fer, especialment a vista, amb peus una mica sobats i moviments variats de sostre, xurreres, diedre...
En canvi, Hans i Borja s’estimen més provar un 7c+ amb passos més clars i moviments més típics del sector: remades llargues i cantos clars: El sistema
Hans (esquerra) i Borja (dreta) a El Sistema, 7c+
El sol es va a les 6 (més tard que a la majoria de sectors) i la Temperatura baixa en picat. Aquesta nit toca braves i sopar de germanor al Tres Pins!! Aprofitem per saludar a la Maru i family, que a Margalef ja estem com a casa!!
Darrer dia... nooooo!!!!!!
Decidim dividir-nos per aprofitar el darrer dia per amirar d’encadenar els nostres projectes: Cèsar, Uri, Catx i family marxen a barallar-se amb els sostres del Laboratori i la resta tornem a Espadelles. Tenim deures que acabar!!!
Si diuen que Margalef és una escalada que a les dones ens agrada especialement, no puc més que donar la raó. Ens trobem a la mateixa paret tres cordades de boues provant setens, amb les seves respectives companyes de cordada. Girls Power!
Avui no penso “escalfar” a ca la Mainadera, només em queda un dia per provar i encadenar “Franja de Ponent” i escalfant no, però al següent pegue cau J


Ja tinc els deures fets i decideixo anar provant vies que m’havien recomanat i realment us les recomano, totes dues són precioses, moviments variats, canto a tot arreu, llargues... em paso tota la via cridant a Edu lo bé que m’ho estic passant i al final per acabar d’apurar les darreres hores de llum, les proven tota la colla. Un 10!! No podeu marxar del Racó de les Espadelles sense haver provat “Tastavins”, 6c i “Memòria històrica”, 6b+ *****
Ens trobem al Tres Pins a fer les merescudes Braves i es que un dia d’escalada no pot acabar sense encadenar uns quintos i unes braves al bar.

Impressionant cap de setmana, avui descans i demà pilaaaaa again!!! Tremoleu perquè el dimecres més!!!