Mostrando entradas con la etiqueta Montserrat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Montserrat. Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de junio de 2014

RECORDS DEL PROHIBITIVO

I és que d'aquest sector mai surts descontenta!!
Encara recordo l'emoció de la primera vegada d'anar-hi, provar el meu primer 7b, el crostó, que encara ara no hi ha vegada que no vagi i el munti ni que sigui per escalfar, i és que poques vies m'agraden tant com aquesta, remades sobre forats de bidits i tridits com a mínim. Inhumà!!


Ara que he tornat i s'ha d'anar agafant el ritme poc a poc i la colla amb la ques surto, comencen a barallar-se amb els seus primers 7b, havia d'ensenyar-lis el paradís dels setens!! I es que poques escoles conec jo amb un percentatge tant elevat de setenes!! I total, als sisens apretes tant o més com als setens (sense cap mena de dubte no és el millor lloc per anar a provar sisens...)
Qué us puc explicar? Està al costat mateix del monestir de santa cecilia, cinc minuts planets de patejada per un caminet envoltat de gespa, flors... dona igual si no encadenes res, només per aseure't després amb els colegues amb les vistes que tenim des d'aqui de Monistrol, can Pitu, el cavall Bernat...
En cuant a l'escalada, pots trobar de tot, per escalfar jo recomano el drac de la fisura a la paret de la Penèlope, és un dels pocs sisens que no pasaras por o et quedaràs sense mans, sense peus o sense res!! HE vist gent encadenar 7b aquí al flash i penjar-se varies vegades a 6b
De 7a+, Kill Bill és moooolt fàcil i esglaons al cel només té un paset de nyapa a dalt

De 7b, el crostó of course, fàcil per fer a vista, només un bloc d'entrada que cadascú fa d''una manera diferent i a remar!! Però el bunker o el sostre del món també poden sortir fàcilment si proves aquest grau en dos o tres pegues!! La resta una mica més tècnics, algún alejilllo... però en general tots asequibles, macos i ben xapats!!
REcomano també per als avantpassats, un 7b al costat del crostó que ningú prova i és molt maca i asequible, però a més força diferent a la resta de vies, amb pasos més a bloc i regleteros. animeu-vos de veritat!!








                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
                                                                                                                                                                                                             




















sábado, 11 de junio de 2011

UNA ESCALADA DIFERENT A MONTSERRAT: EL PROHIBITIVO

Fa temps que vull fer una entrada sobre aquest magnífic sector de Montserrat i és que des de que el vaig conèixer al poc de començar a escalar em vaig quedar enamorada (sí, sí, ho sé, tinc ja uns quants amants ;) )
Està a Montserrat, al costat del monestir de Santa Cecilia. El lloc ja és increible, ple de gespa per asseure, unes vistes increibles de Monistrol... ara a l'estiu l'ombra es va movent per tot el sector, donant opcions per escalar vies de tots els graus a qualsevol hora... les vies són estètiques, de forats principalment, tot i que també pots trobar d'altres més tècniques, fissures... i pels més bous, tenim unes quantes vies de 8è grau en una placa desplomada ben impresionant... qué més dir?? El compro!!! i si a més tenim en compte que tinc vies de 7è grau per cansar-me i a quina més maca... ja!!!




Aquí han caigut vies al segon pegue com: Kill bill, 7a+; El sostre del mon, 7b; Esglaons al cel, 7a+;  altres han estat més rebotones com el meu primer 7b (i el d'uns quants, però no per aixó menys maca, jo no puc anar al Prohibitivo sense fer-li un pegue!!), el Crustó, 7b...


També tenim un 6c ben maco, Per a Penélope; uns quants 6b+ de placa tècnica montserratina on si no et falten els peus,et falten mans!! I no acabaria de dir les bones víes que he pogut probar allí... i que continuaré probant perqué encara tinc uns quants projectes que han de caure ja!!! (si les lesiones em deixen...)



Si no heu estat, us el recomano, sens dubte!! I després d'escalar... uns quintos i unes braves a Monistrol!! Que no tot és pujar parets!!
PD: que aquesta foto quedi entre nosaltres ;)

martes, 19 de abril de 2011

COVA DE L'ARCADA, LA COVA QUE NO ÉS COVA ;)

Aquests dies hem anat a la cova de l'Arcada, un clàssic de Montserrat que ja havia visitat mesos enrere però que encara no hava vist la paret clàssica.
Aquí teniu les ressenyes:


I comencem amb el  lío!! Érem la Patri, Nora, Óscar i jo, però com és habitual, una vegada allà ens vam trobar amb Flor i altres comanys de trepes amb els que anar intercanviant vies.
Per escalfar muntem dos 6b+ molt tècnics i amb els seguros una mica alegres: "plus de perillositat" i "Brut natura". L'escalfament pels braços no serveix gaire, però baixem amb el cor com si acabem de córrer ua marató!!
Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

I ara sí que marxem a la paret principal. Vull acabar d'escalfar i muntem per mi una de les millors vies que he provat mai: "Hasta aquí podemos llegar", un 6c amb un pas una mica complicat a la segona xapa i la resta un festival de canto!! Surt a vista. Els compays es queden fotent-li pegues i també els hi agrada molt
Tothom diu que he de provar "Eh, Petrel", el 7aa més famós del sector i ja el pot se perque he de fer cua com si estigués al super... Aquest no surt a vista i al segon pegue tampoc, em tumba de pila doncs en realitat pasos comlicats, complicats no té cap.


Eh, petrel (by Nora Grosse)
No em vull caficar gaire i la llum ja marxa així que decidexo acabar el dia fent un top a un "fàstic social", un 7a+ que esven provant al costat. En top surt a vista, erò hauré de patir molt el final de la via en que fa un canvi de presa més aviat bona pero amb pasos llargs a presa petita en pasos tècnics. Vaja apretada!!!
Tots marxem contents d'haver decobert un nou lloc al que segur tornarem (bueno Óscar que odia les vies llargues no ho té tan clar ;))

martes, 21 de diciembre de 2010

DILLUNS AL SOL :)

Ahir vam tenir la sort de poder anar a tibar un dilluns :) i quin millor lloc que Ca la Montse
Al final ha estat un pack perfecte de bona companyia, mooolt sol (increïble estar escalant amb màniga curta al Nadal), roca immillorable, vies maques i dures... què més podem demanar?!
Però anem al tema. El sector escollit ha estat Can Jorba, en concret al Columpi i el totxo del Vesper.
Les vies són de roca excel·lent, tan bona que avui teníem la pell dels dits destrossats, com si haguéssim escalat en granit!! En general són vies mooolt llargues, amb entrades de bloc dures i cantos petits que no et deixen cap descans. Però les línies són maques, variades, amb trossos en una mateixa via de  placa, desploms, díedres... sí, sí, Pablo very beautifule ;)
Aquí us adjunto les ressenyes:


La primera imatge és del Columpi, més a l'esquerra del sector.
Fem Ladysue, un 6a+ de placa amb passos de peus i mans petites, però que es fa bé. Tots tres ens l'emportem a vista (olé pel Mia!!! sí,sí,sí, no m'he equivocat, en Mia, bloquer per excel·lència es va venir a fer corda i a Montserrat. Aquí teniu una foto que ho demostra pels més escèptics)

Després ens recomanen una clàssica del sector: Zoe, un 6c preciós. per respecte a la gent que com Pablo no volen detalls sobre les vies, no donaré detalls, només dir que ens costa molt de treure-la a vista, necessitem dos pegues, però valen la pena. És una via que segueix la línea comentada abans.
Aquí la teniu!!

Els nois que hi havien al costat proven un 7a que per trencar amb lo dit és mot curt i explosiu: Callat Mamut. No els hi surt :( Ara, el proper dia q tornem el provem segur!!
Decidim avançar amb el Sol i marxem al totxo del vesper, el de la segona foto. Volem provar coses més dures tot i que el 6c d'abans a mi ja m'ha deixat ben baldada (i les agulletes d'avui el corrobora!)
En Pablo s'ensigala amb un 7a sense nom. I quan dic s'ensigala és que s'ensigala, però els detalls que els doni ell en persona, oi? Tenim però la sort de que l'equipador ens vingui a ensenyar com es fa i déu n'hi do com tiba!!!
Jo decideixo muntar el 6c+ de costat per treure les xapes del 7a. De nou em trobo am una roca d'una qualitat excel·lent, gens llimada, q per una banda és bo, però per altra la manca de canto emmagnesiat i les particularitats de la roc de Montserrat fan que sigui realment difícil de llegir. No l'encadeno, però val molt la pena haver-la fet. El Sol no me deixa fer-li un segon round, així que queden deures pendents i una excusa perfecta per tornar!!