COVA DE L'ARCADA, LA COVA QUE NO ÉS COVA ;)

Aquests dies hem anat a la cova de l'Arcada, un clàssic de Montserrat que ja havia visitat mesos enrere però que encara no hava vist la paret clàssica.
Aquí teniu les ressenyes:

I comencem amb el  lío!! Érem la Patri, Nora, Óscar i jo, però com és habitual, una vegada allà ens vam trobar amb Flor i altres comanys de trepes amb els que anar intercanviant vies.
Per escalfar muntem dos 6b+ molt tècnics i amb els seguros una mica alegres: "plus de perillositat" i "Brut natura". L'escalfament pels braços no serveix gaire, però baixem amb el cor com si acabem de córrer ua marató!!

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

Eh, petrel 7a (by Nora Grose)

I ara sí que marxem a la paret principal. Vull acabar d'escalfar i muntem per mi una de les millors vies que he provat mai: "Hasta aquí podemos llegar", un 6c amb un pas una mica complicat a la segona xapa i la resta un festival de canto!! Surt a vista. Els compays es queden fotent-li pegues i també els hi agrada molt
Tothom diu que he de provar "Eh, Petrel", el 7aa més famós del sector i ja el pot se perque he de fer cua com si estigués al super... Aquest no surt a vista i al segon pegue tampoc, em tumba de pila doncs en realitat pasos comlicats, complicats no té cap.

Eh, petrel (by Nora Grosse)

No em vull caficar gaire i la llum ja marxa així que decidexo acabar el dia fent un top a un "fàstic social", un 7a+ que esven provant al costat. En top surt a vista, erò hauré de patir molt el final de la via en que fa un canvi de presa més aviat bona pero amb pasos llargs a presa petita en pasos tècnics. Vaja apretada!!!
Tots marxem contents d'haver decobert un nou lloc al que segur tornarem (bueno Óscar que odia les vies llargues no ho té tan clar ;))