Aquest cap de setmana vam aprofitar que Vertic organitzava una concentració de gel per ajuntar-nos la colla que entrenem plegats al plafó i anar a provar noves experiències, blocar a Cavallers i liar-la una miqueta ;)
Vam quedar divendres d’hora Jaume, Lluís, Núria i jo, i vam marxar amb la nena mimada del Jaume, la seva Kangoo. Rere una paradeta social, a les dues estàvem ja a Cavallers amb la motivació pels núvols i ganes de trencar-lo tot. I així ho vam fer!!! Vam començar pel sector de Bora el riu, on Jaume tenia pendents uns quants setens i amb la col·laboració del bou d’en Lluís se’ls van treure tots sense gaire esforç!!! Mentre, Núria i jo ens barallàvem amb esperons preciosos i els blocs anaven caient també.
No va ser fins que es va marxar la llum que vam plegar, amb la pell ben rebentada però moooolt contents i és que blocar aquí es ben agraït: el granit és excel·lent, tens blocs de tots els graus i tipus per tothom, el paisatge és idíl·lic i la temperatura va acompanyar molt, doncs no feia un fred excessiu, però sí el suficient com per a que et quedessis als cantos com si tinguessis “belcro”. Per desgracia, segons va caient la llum, notes com la humitat puja i els cantos es fan cada vegada més difícils d’enganxar… però aleshores ja no et queda power per fer res més tampoc!!!
De tornada, un sopar excel·lent amb la colla, recollir dorsals i a dormir al refugi ben nerviosos pel dia següent i impacients per entrar en contacte per primera vegada amb els piolets i els grampons
Dissabte estàvem desperts ben d’hora (bé, no tant, tenint en compte que els fanàtics del gel a les set del matí ja estaven picant cascades!!)
Un esmorzar impressionant que entrava amb la inscripció, un camí ben maco, una patejada relliscant per gel i per fi… la zona equipada per picar!!! LA primera vegada que veus aquestes formacions impressionen, però veníem disposats a provar coses noves i sense perdre ni un minut ens ensigalem amb el dry tooling, que a les vies li donaven el sol i podíem estar fins i tot amb màniga curta!!
Les vies de dry estaven preparades amb alguns cantos picats per ficar els piolets i fins i tot estaven marcats els cantos amb colors. Era tot ideal per iniciar-te: temperatures agradables, companyia immillorable, teachers súper enrotllats i colla amb moltes ganes. Les hores passen volant i quan diuen de tancar a les tres ja he provat totes les vies que estaven equipades i fins i tot havia repetit unes quantes!!!
Vertic organitza la nit de dissabte un sopar amb un munt de carn, sopa casera i pa de pagès amb tomàquet. Ah!! I evidentment, que no falti el vinet i unes copetes!!!
A més, s’aprofita per fer un sorteig de material amb un speaker d’allò més animat: en Kiko comença a repartir mogollón de regals amb molt d’humor. A més com per no animar-se amb els regals: botes gramponables, samarretes tèrmiques, jaquetes, guants tècnics, grampons…
A la una la gent comença a marxar, però la festa continua i algú no s’anirà a dormir fins les quatre de la matinada!! Que no pari la festa!!!
AL matí següent és la competició i Jaume per variar ens enganya a Núria, Cristina, Ana i a mi per participar (s’ha de dir que no cal gaire per liar-nos!). De nois participen Edu Marín, Gerard Rull, Marco Jubes i Lluís Saló. Hem de fer dues vies tots els participants, els nois de primers i nosaltres en top-rope. Mentre, la resta de gent pot continuar provant vies de dry tooling o de cascades. Don’t stop!!!
El pòdium queda de la següent manera: en nois primer Edu, segons Gerard i tercer Marcos. En noies guanya Ana, jo sóc segona i terceres empatades Núria i Cristina. Però això és lo que menys importa, el que de veritat ens queda són els dies tan fanàtics que hem passat, el be que ens han tractat, haver descobert un lloc nou per blocar al que segur que tornarem i haver conegut gent magnífica amb la que hem passat moments molt divertits.
Ah!! I moltes gracies per les fotos als nostres fotògrafs particulars Núria Serra i Jaume Oliveras!! Thanks bous!!
